MENORCA. MAIG 2018

QUÈ LI PASSA A LA NACRA?

Què li passa a la nacra?
Ens trobem davant d’una extinció?

      Des de la plataforma de Ciència ciutadana Observadors del Mar, el Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), han organitzat, durant l’any 2017, diferents xerrades a totes les illes Balears per informar de l’evolució dels esdeveniments que han anat succeint al voltant de la nacra.
      En aquestes xerrades es va informar que a principis del mes d’octubre de 2016, la comunitat científica es va fer ressò de l’episodi de mortalitat massiva que estava patint el mol·lusc endèmic del Mediterrani Pinna nobilis. Encara que no es pot confirmar cap hipòtesi amb fermesa, atès que les dades es troben en una fase inicial, tot fa indicar que el causant d’aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere Haplosporidium. El paràsit és filtrat per Pinna nobilis aprofitant l’alimentació de la nacra. Una vegada a l’interior de la nacra, s’adhereix als seus teixits dificultant l’alimentació i, finalment, li provoca la mort per emaciació (aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia), que li causa debilitat i l’impediment de tancar les valves.

Des de la seva primera detecció a les costes Andaluses, concretament a Múrcia, i a les Pitiüses, el paràsit s’ha estès probablement seguint les corrents imperants del Mediterrani, provocant una mortalitat pròxima al 100% dels individus.   

En el Mediterrani occidental, només existeixen pocs individus que han sobreviscut de centenars de milers que hi existien, per exemple, hi ha alguns individus vius a Cabrera, Menorca i a la desembocadura de l’Ebre, i, per al moment, encara romanen sanes les poblacions de nacres del nord de Catalunya. Aquestes poblacions del nord de Catalunya estan resistint a l’amenaça d’aquest letal paràsit i fan mantenir l’esperança de poder recuperar l’espècie. De moment, es mantenen fora de perill les poblacions del Mediterrani central i occidental.

Aquesta dramàtica situació ha portat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar, al passat mes d’octubre de 2017, l’estat d’emergència per primera vegada a la història per una espècie en el panorama Nacional i, al mes de novembre, es firma l’acord pel qual es declara d’emergència el servei de rescat de 215 exemplars de nacra (Pinna nobilis) i del seu manteniment a cinc centres especialitzats.

Miguel Cabanellas Reborédo (IMEDEA-IEO)
Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO)

VOCABULARI

Nacra.

Protozou.

Mol·lusc .

Endèmic.

Comunitat científica.

Catàstrofe ecològica.

Paràsit.

Letal.

Teixits.

Emaciació.

Poblacions de nacra.

Cens

FINCA SUBAIDA

SUBAIDA Finca destinada a l'explotació agrícola i ramadera amb una extensió total de 350 hectàrees, 50 destinades a regadiu, 100 més a secà i la resta és marina. Subaida compta amb 150 caps de bestiar boví, dels quals uns són destinats a la producció de formatge, tant artesanal com industrial, i una altra part és per engreix i consum de la carn. També disposa de 50 caps de bestiar porcí amb els quals s'elaboren els embotits típics de la illa. Aquest predi pertany a la família Muntanyés des de 1843. Un dels seus membres, Don Pedro Muntanyès Vilallonga, va ser fundador de l'empresa coneguda pels seus productes “El Caserío”. Denominació d'Origen Mahón-Menorca El formatge Mahón-Menorca s'elabora amb llet de vaca i és madurat exclusivament a l'illa. Es distingeixen dos tipus de formatge segons el tractament previ a què ha estat sotmesa la llet: el formatge Mahón-Menorca artesà, elaborat a les formatgeries artesanes autoritzades amb llet crua acabada de munyir, sense que hagi estat sotmesa a cap tipus de tractament de conservació, i el formatge Mahón-Menorca, elaborat a les formatgeries industrials autoritzades amb llet sotmesa a algun tractament de conservació, com ara la refrigeració i/o la pasteurització. Segons el temps de maduració, aquests dos tipus de formatge es classifiquen en tendre, semicurat o curat.

MENORCA 2018

Fauna albufera des Grau

El Parc destaca per la diversitat d'aus. Trobem espècies aquàtiques com les anàtides, les fotges, els corb marí emplomallat, a més de rapinyaires com l'àguila pescadora, el milà o l'àguila calçada. Entre els rèptils i els amfibis, destaca la sargantana de les Balears (Podarcis lilfordi), endèmica de Mallorca i Menorca i present exclusivament en els illots, on s i ha anat diversificant en subespècies. A més, hi ha altres espècies interessants com el gripau verd, la reineta, les tortugues de terra i d'aigua, la sargantana italiana o la serp de cogulla i la de escala. Entre els mamífers destaquen els carnívors com la mostela o el mart, insectívors com l'eriçó clar o la musaranya, a més de rosegadors com la rata cellarda. Com a l'albufera, .es habitual veure-hi granotes i gripaus, mentre que els peixos de la llacuna són l'anguila, lagambúsia i la llissa.

Menorca 2016 Ginkana a Ciutadella

Powered by Wikiloc

Menorca 2016 Trobada en Torre d'en Galmés

Powered by Wikiloc

Menorca 2016 Navegant pel Port de Maó

Powered by Wikiloc

Menorca 2016 Albufera des Grau

Powered by Wikiloc

TORRE D'EN GALMÉS-Mapa conceptual del tríptic

S'Albufera des Grau

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=34&cont=27308#Publicacions es Grau

Menorca:economia

L'economia menorquina

L'economia menorquina ha evolucionat de manera diferent que a la resta de les Balears. A grans trets podem dir que comerç ( sector terciari ) agricultura ( primari ) i indústria ( sector secundari) han estat sempre presents a l'economia de l'illa.

El pes dels diferents sectors econòmics ha anat variant al llarg del temps, exceptuant el turisme, que ha estat un sector econòmic desconegut per els habitants de l'illa fins a mitjans de segle XX.

L'activitat agrícola de l'illa adquireix importància a l'època romana i en perd amb l'arribada del vassallatge àrab. La majoria d'experts, però, coincideixen en assenyalar que l'estructura agrària de Menorca neix amb el repoblament català del segle XIII i l'activitat organitzadora de Jaume II de Mallorca. Durant l'edat mitjana, l'economia menorquina es sustenta pràcticament en l'activitat agrícola i ramadera, sobretot en la ramaderia ovina, amb la particularitat que a Menorca no existia ni existeix l'ofici de pastor. És probable que la retícula de parets seques que divideixen i subdivideixen el sòl de l'illa permetés una proliferació dels ramats amb poc esforç de vigilància. La llana menorquina era molt estimada als mercats i la seva exportació servia per suplir les mancances de blat i oli que patia l'illa. 

Història a Menorca

Història

Menorca ha estat, des de la prehistòria i fins a temps molt recents, un lloc de pas de distintes cultures a causa de la seva situació estratègica al bell mig del Mediterrani occidental, cosa que ha propiciat que des de les albors dels temps diferents pobles hagin cobejat l’illa com a port d’escala i de refugi. Uns i altres hi van deixar un llegat històric ric, que fa de Menorca una terra amb un patrimoni ben rellevant.

 

 

La presència humana a l’illa s’ha pogut constatar des de principis de l’edat del bronze (2000 aC), moment conegut com a període pretalaiòtic. Devers el 1400 aC el procés evolutiu d’aquesta cultura produeix unes grans construccions en pedra conegudes com a talaiots, paraula que dóna nom al període més ric de la prehistòria illenca, el talaiòtic, amb un singular monument de culte anomenat taula.

A partir de l’any 123 aC, Menorca passa a formar part de l’Imperi romà, fet que comporta la transformació dels poblats talaiòtics i la preponderància de tres ciutats juntament amb altres tants ports importants: Mago (Maó), Jamma (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja).

Tal com va ocórrer a la resta de l’arxipèlag balear arran del declivi de Roma, Menorca va sofrir successives invasions de vàndals i bizantins, fins que a començaments del segle X quedà incorporada al món islàmic, primerament vinculada a l’emirat de Còrdova i després al regne taifa de Dénia.
Després de quasi 400 anys de domini musulmà, el 1287 el rei cristià Alfons III el Liberal conquista Menorca i la incorpora a la corona d’Aragó i posteriorment al regne de Mallorca. Durant el període que va del segle XIII al XVIII, que abraça del gòtic al barroc, l’illa va anar tresorejant les principals joies del seu patrimoni artístic i arquitectònic.
Tanmateix és en aquesta etapa, concretament durant el segle XVI, quan Menorca viu els moments més tràgics de la seva història, amb incursions incessants de pirates que produeixen una gran inestabilitat entre els habitants, i que tindran el seu punt culminant amb la destrucció, a causa dels atacs turcs, de Maó el 1535 i Ciutadella el 1558, fins al punt que l’illa va estar a prop de quedar abandonada. 
Al segle XVIII Menorca es veu involucrada en els avatars europeus i, com a conseqüència de la Guerra de Successió, passa a mans angleses el 1713. Durant cent anys l’illa serà anglesa, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Els anglesos van reforçar-ne les defenses costaneres i promogueren importants obres públiques.
Els segles XIX i XX són tan cosmopolites com els anteriors, el primer a causa de las contínues arribades d’esquadres estrangeres al port de Maó, que durant els primers anys fou port franc. D’aquest segle són el Llatzeret i la Fortalesa d’Isabel II a la Mola, totes dues construccions al port de Maó. D’altra banda, durant el segle XX Menorca no es va deslliurar de veure’s plenament involucrada en la Guerra Civil espanyola de 1936-1939.
El segle XX es va caracteritzar també per l’equilibri entre els sectors econòmics primari, secundari i terciari, fins que a partir dels anys vuitanta ha estat el turisme el sector que més ha crescut, i per la incorporació de l’illa al procés democràtic, amb el desplegament de les institucions autonòmiques i insulars d’autogovern.

Prehistòria a Menorca

PREHISTÒRIA A MENORCA

Meloussa (Menorca), illa davant els ibers
(Hecateu, cap el 500 a.C., a Europa)

De les illes que són davant d'Ibèria, les dues Pitiüses i les dues Gimnesies (que anomenen també "Balearides") estan situades davant la costa entre Tarraco i el Sucro, on es troba Sagunt.
(Estrabó, 65 a.C.-20 d.C., a Geografia d'Ibèria)

Amb aquestes paraules , les primeres que tenim del coneixement de l'existència i la situació de l'illa, acabaria la Prehistòria de Menorca i començar ia la seva Història pròpiament dita.

Els textos de què disposem per explicar els primers temps del devenir històric de la menor de les Balears, fins el moment de la "Reconquesta", són tan minsos, i gairebé sempre tan breus, que només els monuments i altres restes conservades d'aquella època ens permeten fer-nos una idea del que va ésser i del que va passar.

Esteu, doncs, davant la porta de més de tres mil·lenis d'històries individuals i col·lectives, quotidianes o excepcionals, originals i úniques o comuns amb les d'altres pobles de la Mediterrània.

INTRODUCCIÓ
L'illa de Menorca, la més septentrional de les Balears, amb una extensió màxima d'uns 702 km², és, juntament amb Egipte, Grècia i Itàlia, un dels racons de la Mediterrània amb més densitat de monuments i restes arqueològiques del que hom pugui imaginar.

Repartits pels vuit termes municipals en què es troba dividida administrativament, prop de 2000 monuments i jaciments, àrabs, paleocristians,  romans i, sobretot, prehistòrics, es distribueixen per les dues regions geològiques que conformen l'illa: al nord, una zona corresponent a les eres primària, secundària i quaternària, boscosa, assotada sovint pel vent (per la "tramuntana"), pràcticament deshabitada; al sud, una regió de l'era terciària, solcada per "barrancs" que, des del centre de l'illa, es dirigeixen cap a la costa meridional per desembocar en retallades cales, petits ports que, des de la Prehistòria, han motivat el poblament de l'àrea, més protegida també de les inclemències climàtiques; a extrem i extrem dos amplis ports naturals, cobejats per totes les potències colonials de la història, de Cartago a Roma, d'Anglaterra a França, pels àrabs i pels catalans o per Espanya.

Però, abans hi foren els "balears", la gent que creà una cultura, la "talaiòtica", que s'estengué tant per Menorca com per Mallorca, que participaren en la invasió d'Itàlia a les ordres d'Hanníbal, que tingueren fama de molt hàbils amb la fona, que ens deixaren tants monuments que mai no han pogut ser del tot catalogats. I, a Menorca, aquests, els monuments, resisteixen el pas dels segles, i els trobes al mig dels camps, a la vora de l'aigua, en les parets dels penya-segats, allà on vas i d'allí on vens.

LES "NAVETES D'HABITACIÓ"

DESCRIPCIÓ

També conegudes amb el nom de "navetiformes", constitueixen habitacles (en el seu interior, s'han trobat fogueres i restes de menjar) de planta en forma de ferradura allargada de vegades lleugerament "estrangulada" a l'entrada. Les seves parets, de doble parament amb l'espai intermedi reblert amb terra i pedres de petita grandària, s'alcen sobre una base formada per un sòcol de grossos blocs que es recolzen en la roca, damunt dels quals, pedres més petites semblen portar cap a una volta basada en l'aproximació de filades, una falsa volta parcial que recorda la de les navetes "funeràries" més ben conservades, com, per exemple, la de "Es Tudons", i, sens dubte, el casc boca avall d'un vaixell (d'aquí qualsevol de les dues denominacions amb què han estat batejades).

Aïllades al mig dels camps o en agrupacions que semblen formar primitius poblats.

ELS "SEPULCRES MEGALÍTICS" DESCRIPCIÓ 

Les construccions megalítiques de Menorca, si bé de grandària més petita, presenten alguns detalls que recorden els dels sepulcres de "corredor" de la Península.

El megàlit pròpiament dit està format, normalment, per una cambra rectangular amb parets de lloses col·locades verticalment, entre les quals se'n troba una de perforada que donaria accés a l'interior, i, en algun cas (només es coneixen quatre sepulcres), per un corredor més estret situat al davant d'aquesta mena de porta. Les lloses, siguin de la cambra o del corredor, no es recolzen mai a cap solc fet a la roca mare i, al voltant d'elles, es veu una espècie de túmul, mal conservat, constituït per una paret de contenció, de lloses col·locades horitzontalment o de blocs desbastats, i una certa quantitat de reble disposat entre aquesta i el megàlit. Pel que fa a la coberta de la cambra, i potser també a la del corredor (en aquells casos en que s'ha documentat l'existència d'aquest), sembla que estaria feta a base de lloses en horitzontal, com les que van ésser trobades, caigudes en l'interior, en el sepulcre de "Ses Roques Llises".

CRONOLOGIA

Els materials trobats en aquests monuments funeraris semblen ser els típics del Pretalaiòtic menorquí (2000-1400 a.C.)

LES "NAVETES" DESCRIPCIÓ

Amb el nom de "navetes" es coneix un tipus de tomba d'inhumació (malgrat que també hi ha "navetes d'habitació", d'aparició una mica anter ior) caracteritzat per la seva forma de casc de vaixell boca avall. De fet, no totes les "navetes" presenten una planta absidal tan clara com el seu nom indica, però les més famoses, com la de "Es Tudons", que sí que adopten aquella forma, han acabat imposant aquesta terminologia.

Hereves de les construccions megalítiques, aquestes estructures funeràries presenten una distribució interna que recorda la dels "sepulcres de corredor", amb una petita porta quadrangular, un corredor i una cambra. La porta s'obre a la façana, que "nàuticament" seria la "popa" del vaixell i que sovint resulta lleugerament còncava, i dóna pas a un corredor que de vegades presenta una xemeneia just al davant de la llosa perforada que dóna pas a la cambra. Aquesta última és normalment allargada i, en ocasions, disposa d'un pis al que s'accedia per la xemeneia esmentada. Sembla ser que la planta baixa era utilitzada per als enterraments primaris, mentre que el pis era una ossera. Estructuralment, una lleugera inclinació de les parets cap a l'interior (el que s'anomena una "aproximació de filades") era la que permetia la col·locació de les grans lloses que feien de sostre, o de sostre i de terra de la planta i el pis, respectivament.

Tipològicament, i deixant de banda les "d'habitació", es distingeixen dos grups diferenciats de "navetes", que probablement corresponen a dues etapes evolutives diferents: les anomenades "de tipus intermedi" i les "de planta allargada".

ELS "POBLATS"
DESCRIPCIÓ

Situats gairebé en exclusi va a la meitat meridional de l'illa, els "grans" nuclis de població aparegueren, a Menorca, probablement durant el Talaiòtic I (1400-1000 a.C.), substituint el poblament més o menys dispers de l'etapa pretalaiòtica (és possible, de tota manera, que, al final d'aquest primer període, ja existissin alguns assentaments bastant complexos).

Tots ells presenten una articulació a base de carrers i places que fan possible la circulació, la ràpida defensa i l'aprofitament del sòl i semblen, en general, haver crescut en cercles concèntrics a partir d'un "talaiot" o grup de talaiots, moltes vegades preexistent, prop del qual es troba el recinte religiós de la "taula", si bé a la Menorca occidental, el seu desenvolupament podria haver seguit una altra pauta, ja que, encara que la "taula" continua al centre de la població, els talaiots són perifèrics. Magatzems, tallers, mercats, corrals i estables, sistemes de recollida d'aigua i, evidentment, cases completarien una estructura en ocasions defensada amb potents murades en les quals s'obren portes d'accés de llindes monolítiques.

Pel que fa a la seva distribució, tots ells es troben lluny de la costa, la qual, nogensmenys, dominen visualment, mentre que les diferències de grandària que s'observen fan pensar en un repartiment del territori, amb grans poblats que dominarien àrees on es localitzen altres entitats menors.

    ELS "SANTUARIS"
   DESCRIPCIÓ

Malgrat que potser hauríem de parlar en singular, car, fora dels possibles temples dels diferents poblats, pràcticament només se'n coneix un, de santuari, la seva complexa estructura, reflex possiblement de la seva importància, ens ha decidit a dedicar-li un apartat gairebé per a ell sol.

Estem parlant del conjunt monumental de "So Na Caçana", un dels últims excavats i estudiats, i l'únic conegut, com dèiem, de la seva tipologia, encara que no es de descartar l'existència d'altres conjunts similars en altres llocs més o menys distants de l'illa.

ELS "TALAIOTS" DESCRIPCIÓ

La seva funció no ha pogut mai ésser clarament definida pels estudiosos i probablement no pot considerar-se única o exclusiva, havent-se tendit en els últims temps a fer una distinció, a partir d'aspectes chttp://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca/indexe1.htmonstructius, entre dos grups de monuments, els que tindrien una utilitat pròpiament defensiva, i, en ocasions, d'habitació, i els que probablement adoptarien una funcionalitat relacionada amb el culte, caracteritzats aquests últims per la seva estructura externa amb una rampa helicoïdal o en ziga-zaga que els dóna una forma esglaonada.

El que sí resulta evident és la seva similitud formal i constructiva amb els nurags de Sardenya y les torres de Còrsega, la qual cosa sembla indicar no només una certa relació, sinó l'existència d'un ampli moviment cultural mediterrani amb característiques pròpies per a cada illa (no oblidem, per exemple, que no només hi ha diferències entre els talaiots de Mallorca i Menorca, sinó que les "taules" només es troben en aquesta última), la qual cosa no deixa de resultar fins a un cert punt lògic precisament per tractar-se d'illes, per molt que hi haguessin freqüents contactes entre pobles per tota la Mediterrània Occidental des de temps molt llunyans.

CRONOLOGIA

Pel que fa a la cronologia, hem de tenir en compte que malgrat que ha donat nom a tota una cultura, el talaiot ha estat de sempre molt poc estudiat i, per tant, se'l coneix força malament. Tot fa pensar, però, que els primers exemplars daten del Talaiòtic Ia (1400-1150 a.C.)

LES "TAULES" DESCRIPCIÓ

La "taula" és un dels monuments protohistòrics més característics de l'illa de Menorca, únic lloc on és coneguda.

Es tracta d'un conjunt de dues enormes lloses col·locades formant una T de gran alçada (de fins més de 4 m en alguns casos) que sembla haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada dels diferents poblats talaiòtics coneguts, potser en relació amb un culte taurolàtric (recorda el cap d'un brau i als peus de la de "Torralba d'en Salord" es va trobar un petit toro de bronze), un culte a la fertilitat (representaria el sexe femení -car, de fet, algunes presenten la pilastra marcadament triangular o trapezoïdal-), un culte astral (semblen haver-se descobert algunes orientacions cap a determinats estels d'alguns dels elements que les composen o composen els seus recintes) o amb una possible funcionalitat de deixar descarnar els cadàvers abans d'enterrar-los.
La llosa vertical, o "pedra-suport", acostuma a presentar la cara frontal i les laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un sortint a manera de nervi que deuria servir per a ajudar a aguantar la llosa superior (les "taules" sense aquest nervi tenen sovint la "pedra-suport" trencada o esquerdada).
La llosa suportada, o "pedra-capitell", acostuma a tenir les seves arestes inferiors de dimensions més reduïdes que les superiors, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit, i freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a la cara de sota, que devia servir per assegurar-la damunt la "pedra-suport".
Al voltant de tota "taula", trobem sempre un recinte de forma absidal, i façana més o menys còncava, amb pilastres o columnes, coronades amb capitells i de dimensions molt més reduïdes que les de la "pedra-suport" (amb l'excepció sovint de la que es troba immediatament a l'oest d'aquesta, que pot arribar a ser tan gran com la taula mateixa), encastades en els murs. La porta presenta habitualment un esglaó i alguns buits  quadrats o rectangulars en els murs fan pensar en petits altars, nínxols per a imatges o llocs per a dipositar ofrenes. Completen el conjunt les restes d'algunes fogueres, probablement cerimonials, de vegades alguna cisterna i sovint un pilar de secció quadrangular situat prop de la "taula" i unit a ella mitjançant lloses mig enterrades (un "sexe masculí"?).

La troballa de petites figuretes de bronze, algunes d'elles importades (com la del déu egipci Imhotep, apareguda en el recinte de la taula de "Torre d'en Gaumés"), sembla recolzar la funcionalitat cultual del conjunt, sense descartar del tot una utilitat més "pràctica", com l'abans esmentada relacionada amb l'enterrament. D'altres, però, creuen que la "taula" només és un pilar central que suportava el sostre de l'edifici, malgrat que no neguen el caràcter religiós d'aquest.

LES "CASES"

DESCRIPCIÓ

Malgrat que deuen haver donat les restes més abundants de la prehistòria menorquina, car en un poblat es pot necessitar "un" temple o "un" pou col·lectius, però cada grup familiar (en un sentit ampli) necessita d'una casa "pròpia", la seva escassa monumentalitat, si exceptuem el cas de les anomenades "navetes d'habitació", ha fet que hagin estat poc estudiades i ho hagin estat recentment.

Així, continuem sabent molt poc de l'hàbitat pretalaiòtic de la Menorca oriental, donat que se'n coneixen poques construccions i les poques estudiades obeeixen a tipologies diferents (a la Menorca occidental, recordem-ho un cop més, aquesta seria l'època de les "navetes d'habitació"), mentre que del període talaiòtic disposem, en tota l'illa, només d'una dotzena d'exemplars ben coneguts amb els quals fer generalitzacions i abstraccions

LA "RECOLLIDA D'AIGUA" DESCRIPCIÓ

Els sistemes de "recollida d'aigua" degueren ser força importants, com en qualsevol lloc i en qualsevol època, en la prehistòria menorquina, però, de fet, no es pot dir que en tinguem un coneixement molt precís, car, a més de poc estudiats, se'n coneixen pocs exemplars en l'estat original, ja que sovint han estat reutilitzats, amb les corresponent modificacions, fins als nostres dies.

De tota manera, sembla que serien de tres tipus:

• cavitats naturals o artificials obertes a la roca, de poca amplada i profunditat i cobertes probablement amb una llosa (els anomenats "cocons"), i "basses" naturals (de vegades adaptades artificialment i complementades amb canalets per a facilitar la recollida de l'aigua de pluja).
• pous amb una escala que porta fins a la capa freàtica o la zona de filtracions.
• pous del tipus "rampa-escala", amb un brocal, una xemeneia, circular en la seva part superior i quadrangular en la inferior, i una rampa-escala amb esglaons habitualment excavats a la roca.

LES "MURALLES" DESCRIPCIÓ

Veritablement escasses, potser com a resultat de l'existència del talaiot com a principal element defensiu des de temps immemorial, la seva estructura, aixecament i funció han estat igualment poc estudiats.

De pedres petites o de parament ciclopi, en alguns casos, la seva construcció va comportar l'arrasament de zones d'hàbitat anteriors, mentre que en d'altres no van ésser mai completades, car altres edificacions (cases, talaiots…) van ésser aprofitades per exercir la seva funció defensiva o d'encerclament i només és va procedir a construir murs entre unes i altres.
Sempre, però, i com és lògic, s'obriren portes per deixar pas, i sempre, també, foren força simples: una gran llinda suportada per dos brancals igualment mohttp://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca/indexe1.htmnolítics, sense indicis de cap sistema de tancament de l'obertura. 

Casamates dins del cor mateix del mur i cobertes per aproximació de filades, possibles garites (o petits edificis) per al control previ al pas i torres de secció quadrada i aire hel·lenístic o romà completaren l'estructura dels pocs murs, diguem-ne, de "defensa" (encara que potser només controlaven l'accés al nucli urbà de persones o mercaderies) que coneixem bé.

CRONOLOGIA

La seva aparició gira al voltant del Talaiòtic II (1000-800 a.C.) o fins i tot el Ib (1150-1000 a.C.), mentre que l'aixecament de les primeres torres seria d'entre els segles V i IV a.C., encara que d'altres són probablement d'època romana.

ELS ESTABLIMENTS DE COSTA DESCRIPCIÓ

A les cales de la costa sud de Menorca, allí on s'acaben els típics "barrancs", s'han anat localitzant diferents necròpolis d'època talaiòtica, totes elles basades en l'excavació d'hipogeus o en l'aprofitament de coves. En canvi, mai no han estat trobats nuclis de població més o menys estable, fet que potser respondria a la idea de deixar una terra de ningú que protegís els poblats de l'interior en fer difícil l'avanç des de la costa. El que sí han estat reconegudes són tota una sèrie (sèrie de moment bastant curta) de construccions que semblen tenir un caràcter clarament defensiu, possiblement relacionades amb algun tipus de petits establiments amb una economia basada en el mar.

És tracta de murs d'una certa potència bastits en caps, penya-segats i zones fàcilment defensables properes a alguna font i a alguna mena de cala o port natural. Les edificacions que poguessin existir en l'interior dels recintes per ells protegits pràcticament han desaparegut, però sembla que serien de materials poc consistents, cosa que, juntament amb la tècnica tan poc talaiòtica de construir-los, fa pensar en establiments de tipus colonial.

ELS "HIPOGEUS"

DESCRIPCIÓ

Al marge dels primitius "sepulcres megalítics" i de les, més evolucionades, "navetes", l'enterrament, a la Menorca prehistòrica, s'efectuà generalment en cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcària.

Això fou especialment així en la meitat occidental de l'illa, on el primer dels tipus de sepulcre que acabem d'esmentar (el corresponent als "sepulcres megalítics") sembla que no es donà mai. Des del Pretalaiòtic, aquesta zona enterrà els seus morts en hipogeus, aïllats al principi, com corresponia al tipus de poblament, i en vastes necròpolis, que coexistirien, almenys inicialment, amb les "navetes", un cop entrats en el període Talaiòtic pròpiament dit.

En la zona oriental, els "sepulcres megalítics" donaren lloc probablement a les "navetes", les quals, entrat el Talaiòtic I, anirien sent substituïdes també per "necròpolis d'hipogeus".

MENORCA.Campament de Biniparraxt