informe sobre un experiment : la transformació de les pedres calcaries en calç

Després de realitzar un experiment o activitat demostrativa sobre un fet , hem de redactar un informe sobre l'experiència que s'ha realitzat. Aquest informe ha de constar dels següents apartats:
 Nom llinatges y curs
 1. Títol (nom de la pràctica/activitat que s'ha realitzat)
2. Introducció (breu resum per introduïr el tema que es tractarà)
 3. Objectius (finalitat amb la qual es realitza la pràctica)
 4. Material (llistat de material que s'utilitza per fer la pràctica)
 5. Procediment (passes que s'han seguit per fer l'experiment)
 6. Resultats (si són dades numèriques les has d'ordenar en una taula)
 7. Conclusió (anàlisi i comentari dels resultats obtinguts)

 Pensa en no cometre faltes d’ortografia. Si tens un dubte sobre una paraula, consulta el diccionari o un traductor en línia. Cada apartat de l'informe( títol, introducció...) amb lletres majúscules. Els treballs es presenten escrits a mà o a ordinador, amb folis blancs, ordenat, amb marges , amb bona lletra i net. Has de grapar els folis si n'utilitzes més d'un.

 Exemple:

Lluis Pujol
6è curs

COM ES FA LA  CALÇ

1. TÍTOL . LA  CALÇ , COM ES FA?
2. INTRODUCCIÖ:Esteim estudiant la Serra Tramuntana i properament anirem a Sóller i visitarem i observarem el paisatge. La Serra Tramuntana ha esta declarada Patrimoni de la Humanitat per l'armonia de la intervenció de l'home en la natura deixant per a tothom un paisatge de una bellesa singular. La pedra calcaria li dona forma i color a la Serra i ha estat esta un recurs que l'home ha utilitzat per moltes necessitat en la seva vida diaria.Els forns de calç apareixen per tota la Serra. Cóm es fa la calç? Com funcionaven aquests forns? Quina utilitat tenia? són preguntes que ens feim. L'experiment realitzat a la classe ha esta una demostració per donar resposta a les nostres preguntes.
3. OBJECTIU:Observar la transformació de la pedra calcaria en calç.
4. MATERIAL:Pedres calcàries, balança de precisió , forn eléctric , aigua , matraç , pincell llarg , una peça de ceràmica cuita sense esmaltar
5. PROCÈS.
1. Pesem les pedres amb la balança i anoten el seu pes.
1. Pedra 1 .............g.
2. Pedra 2 .............g.
2. Cuim les pedres amb el forn eléctric a 1000º duran 8 hores
3. Treiem les pedres , les tornem a pesar i anotem el seu pes
1. Pedra 1 ............. g
2. Pedra 2  ............ g
4. Calculem el percentatge de pes que ha disminuit i treiem la conclusió que la disminució del pes es degut a l'evaporació d'aigua i altres sustàncies que han passat de sólit a gas.La pedra1  ha disminuit el seu pes en un 32% i la pedra 2 en un 36%. Aquesta diferència la atribuim a que la composició de les pedres era diferent en quant a la quantitat de sustàncies de la que estaven formades.
5. Hem comprobat que la dureça de les pedres habia canviat. Ara es poden ratllar amb la uncgla i amb poca força es podien rompre.
6. Hem agafat un matraç i l'hem posat aigua i a continuació l'hem ficat trocets de pedra cuita
7. Immediatament han començat a sortir bombelletes com si fos una copa de cava i també s'ha començar a calentar el matraç.
8. Després uns pocs minuts l'hem donats voltes amb un pincells , l'aigua s'ha tornat blanca i les pedres s'han disolt.
9. A continuació hem pintar la ceràmica amb la disolució formada per la pedra i l'aigua i ha quedat blanca.
10. Hem deixat el matraçperquè reposi es decantin la sustància formada.
6. RESULTATS.Els resultats han estat el següents;
1. Les pedres han disminuit un 32-36% de pes com conseqüencia de la coció.
2. La duresa ha disminit
3. Al posar-li aigua s'ha encalentit.
4. Al poc temp la pedra s'ha disolt.
5. Amb la disolusió es podia pintar i quedaba blanc.
7. CONCLUSIÓ
1. La cocció a 1000º ha transformat la pedra calcaria en calç. Aquest nou material si se li posa aigua genera calor durant una estona, despres se refreda i se por utilitzar per diferen usos.. Antigamen la calç era un material molt necessari per a la vida quotidiana.. Per aquesta raó la serra Tramuntana està plena de forns de calç:                                                                                                                                                                                         " Un cop s'iniciava la combustió del forn aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. El procés de transformació de la roca calcària en pedra de calç pot il·lustrar-se segons el següent model:
   
   CaCO3 + Calor = CaO + CO2
   Carbonat Càlcic (Pedra Calcària) + Temp. = Òxit de calç (Calç Viva) + diòxit de carboni
   
   La calç viva és molt càustica i te una gran afinitat amb l’aigua. Per al seu ús en construcció la calç es mata afegint-hi aigua, durant el procés d’apagat de la calç en contacte amb l’aigua es transforma la calç viva en hidròxit de carboni, amb una gran producció de calor durant el procés:
   
   CaO + H2O = Ca(OH)2 + Calor
   Calç Viva + Aigua = Calç apagada o hidròxit de carboni + Calor 
   
   Així s’obté la calç apagada, o calç hidratada. Durant aquest proces es produeix la desintegració ràpida de les pedres, que es dilueixen en l’aigua. Posteriorment, deixant assecar la pasta resultant de l’operació pot obtenir-se calçs en pols.
   
   És sota aquesta forma apagada i en pols que es comercialitza i s’emprà en construcció com a lligant dels morters de calç, que es pasten afegint àrids i aigua a la mescla. Durant la fase de fraguat, augment de la temperatura, la massa repren el CO2 de l’aire i s’endureix tot convertint-se novament en carbonat càlcic.
   
   Ca(OH)2 + CO2 = CaCO3 + H2O
   Calç apagada + gas carbònic (Aire) = Carbonat càlcic (CaCO3)
   
   El procés de pastar el morter consisteix en recuperar la duressa original a través de les transformacions efectuades pel calor i l’aigua. L’enduriment final s’aconsegueix per l’acció de l’aire atmosfèric (CO2) sobre el hidròxit de carboni una vegada que la paret ja es feta i es va perdent l’aigua durant la fase del fraguat.
   
   Per saber quan la pedra era cuita s’havia de vigilar el fum. Al començament de la fornada el fum que sortia era molt espès, de color fosc. Avançat el procés, cap al final de l’operació, el fum es tornava groguenc fins quasi desaparèixer. Era l’indicació que calia per deixar d’alimentar la foguera. Desprès de la cocció, en perdre volum, el sostre caia a terra, així la pedra de calç ja estava preparada per a extreure-la.
   Un cop el foc s'havia apagat, el forn es tapava durant un parell de dies deixant-lo refredar; en acabar aquest termini, s’anava per treure-la i era carregada en els carros que la duien a destí. Cada carro podia traginar d’una a dues tones de calç.
   Per a no descomptar-se, al costat de la porta del forn, hi ha una petita fornícula quadrada, on es posava una pedreta per cada cove que era carregat.
   De vegades, quan s’acabava la cuita, se celebrava amb un àpat costejat pel propietari de la fornada.
   
   
   1.- Nivell superior del Sòl.
   2.- Volta
   3.- Trasquiles
   4.- Encañaderas
   5.- Tascons
   6.- Repeu o banqueta
   7.- Olla
   8.- Rebló: Capa de pedres petites, per a guardar l’escalfor.
   9.- Cunyó: Era la pedra que tancava la volta. La pedra "clau".
   10.- Feixes de bruc.
   
   
   
   Usos de la calç.
   
   En una sola fornada, d’aquest forn es treien unes 1.100 ó 1.200 arroves, mesura de l’època, . Si es te en comte que el rendiment de la pedra caliça és del 80%, s’ha de convenir que s’havia de traginat aproximadament 15 Tn. de pedra per fornada. Donat que la massa volúmica de la caliça és de 2400 kg/m3 es precisaven 6,25 m3 de roca, un bon mossec al terreny.
   
   En vist més amunt l’ús que des de molt antic la calç te en la construcció, també en te un ús molt estés per emblanquinar les parets. La calç apagada és una base forta que absorveix amb intensitat l’anhidri carbònic de l’aire, recobrint-se amb una película blanca de carbonat de calç que resulta impermeable a l’aigua.
   També hi va haber un temps en el passat que la seva utilització es va extendre en el camp de la higiene i la medicina. En el primer cas com a desinsectant dels arbres, i per evitar la putrefacció de les aigües estancades i també els cadavers de persones i animals durant les grans mortandats, cobrint-se els cosos a les fosses amb calç viva, per evitar així propagacions de malalties infeccioses. En època d’epidèmies també es tractaven amb calç els pous cecs i les materies fecals de les quadres per desinfectar-los.
   En el camp de la medicina la calç s’ha emprat abastament per aiaxugar l’aire dels espais tancats, com a pintura antiseptica, desinfectant per la colera, el tifus i altres enfermetats infeccioses. L’aigua de calç es va fer servir en el passat per fer gargares i dissoldre les pseudomembranes de la difteria, per guarir la laringitis, faringitis i amigdalitis. Per via interna s’emprava contra el vòmits i les diarrees, i també com un antiacid. També es tactaven amb calç o qualsevol dels seus preparats el reumatisme, tumor blanc, hidrartrosis i paralisi.
   Per altres úsos era un component, amb sofre, sosa i arsènic, d’un depilant molt utilitzat. La calç s’emprà també en el Caustic de Viena, asociada a la potasa i amb el sabó medicinal.
   Durant els segles XIX i el XX, s’emprà en procesos industrials com per exemple en la preparació de crisols, com a fundent, en labors metalúrgiques i de alfarería; en la elaboració de productes como la sosa, la potasa, el sucre i l’amoníac; en el curtido de pells; en la obtenció de calç sodada empleada en estudis fisiológics; com materia primera en la fabricació de vidre; en el tractament d’aigues i abocaments industriales; etc. En l’actualitat la calç es continua utilitzant de forma massiva en multitut de processos industrials.