Història a Menorca

Història

Menorca ha estat, des de la prehistòria i fins a temps molt recents, un lloc de pas de distintes cultures a causa de la seva situació estratègica al bell mig del Mediterrani occidental, cosa que ha propiciat que des de les albors dels temps diferents pobles hagin cobejat l’illa com a port d’escala i de refugi. Uns i altres hi van deixar un llegat històric ric, que fa de Menorca una terra amb un patrimoni ben rellevant.

 

 

La presència humana a l’illa s’ha pogut constatar des de principis de l’edat del bronze (2000 aC), moment conegut com a període pretalaiòtic. Devers el 1400 aC el procés evolutiu d’aquesta cultura produeix unes grans construccions en pedra conegudes com a talaiots, paraula que dóna nom al període més ric de la prehistòria illenca, el talaiòtic, amb un singular monument de culte anomenat taula.

A partir de l’any 123 aC, Menorca passa a formar part de l’Imperi romà, fet que comporta la transformació dels poblats talaiòtics i la preponderància de tres ciutats juntament amb altres tants ports importants: Mago (Maó), Jamma (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja).

Tal com va ocórrer a la resta de l’arxipèlag balear arran del declivi de Roma, Menorca va sofrir successives invasions de vàndals i bizantins, fins que a començaments del segle X quedà incorporada al món islàmic, primerament vinculada a l’emirat de Còrdova i després al regne taifa de Dénia.
Després de quasi 400 anys de domini musulmà, el 1287 el rei cristià Alfons III el Liberal conquista Menorca i la incorpora a la corona d’Aragó i posteriorment al regne de Mallorca. Durant el període que va del segle XIII al XVIII, que abraça del gòtic al barroc, l’illa va anar tresorejant les principals joies del seu patrimoni artístic i arquitectònic.
Tanmateix és en aquesta etapa, concretament durant el segle XVI, quan Menorca viu els moments més tràgics de la seva història, amb incursions incessants de pirates que produeixen una gran inestabilitat entre els habitants, i que tindran el seu punt culminant amb la destrucció, a causa dels atacs turcs, de Maó el 1535 i Ciutadella el 1558, fins al punt que l’illa va estar a prop de quedar abandonada. 
Al segle XVIII Menorca es veu involucrada en els avatars europeus i, com a conseqüència de la Guerra de Successió, passa a mans angleses el 1713. Durant cent anys l’illa serà anglesa, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Els anglesos van reforçar-ne les defenses costaneres i promogueren importants obres públiques.
Els segles XIX i XX són tan cosmopolites com els anteriors, el primer a causa de las contínues arribades d’esquadres estrangeres al port de Maó, que durant els primers anys fou port franc. D’aquest segle són el Llatzeret i la Fortalesa d’Isabel II a la Mola, totes dues construccions al port de Maó. D’altra banda, durant el segle XX Menorca no es va deslliurar de veure’s plenament involucrada en la Guerra Civil espanyola de 1936-1939.
El segle XX es va caracteritzar també per l’equilibri entre els sectors econòmics primari, secundari i terciari, fins que a partir dels anys vuitanta ha estat el turisme el sector que més ha crescut, i per la incorporació de l’illa al procés democràtic, amb el desplegament de les institucions autonòmiques i insulars d’autogovern.