BLOC DE MEDI: abril 2018

lunes, 23 de abril de 2018

QUÈ LI PASSA A LA NACRA?

Què li passa a la nacra?
Ens trobem davant d’una extinció?

Des de la plataforma de Ciència ciutadana Observadors del Mar, el Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), han organitzat, durant l’any 2017, diferents xerrades a totes les illes Balears per informar de l’evolució dels esdeveniments que han anat succeint al voltant de la nacra.
En aquestes xerrades es va informar que a principis del mes d’octubre de 2016, la comunitat científica es va fer ressò de l’episodi de mortalitat massiva que estava patint el mol·lusc endèmic del Mediterrani Pinna nobilis. Encara que no es pot confirmar cap hipòtesi amb fermesa, atès que les dades es troben en una fase inicial, tot fa indicar que el causant d’aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere Haplosporidium. El paràsit és filtrat per Pinna nobilis aprofitant l’alimentació de la nacra. Una vegada a l’interior de la nacra, s’adhereix als seus teixits dificultant l’alimentació i, finalment, li provoca la mort per emaciació (aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia), que li causa debilitat i l’impediment de tancar les valves.

Des de la seva primera detecció a les costes Andaluses, concretament a Múrcia, i a les Pitiüses, el paràsit s’ha estès probablement seguint les corrents imperants del Mediterrani, provocant una mortalitat pròxima al 100% dels individus.

En el Mediterrani occidental, només existeixen pocs individus que han sobreviscut de centenars de milers que hi existien, per exemple, hi ha alguns individus vius a Cabrera, Menorca i a la desembocadura de l’Ebre, i, per al moment, encara romanen sanes les poblacions de nacres del nord de Catalunya. Aquestes poblacions del nord de Catalunya estan resistint a l’amenaça d’aquest letal paràsit i fan mantenir l’esperança de poder recuperar l’espècie. De moment, es mantenen fora de perill les poblacions del Mediterrani central i occidental.

Aquesta dramàtica situació ha portat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar, al passat mes d’octubre de 2017, l’estat d’emergència per primera vegada a la història per una espècie en el panorama Nacional i, al mes de novembre, es firma l’acord pel qual es declara d’emergència el servei de rescat de 215 exemplars de nacra (Pinna nobilis) i del seu manteniment a cinc centres especialitzats.

Miguel Cabanellas Reborédo (IMEDEA-IEO)
Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO)

VOCABULARI

Nacra.

Protozou.

Mol·lusc .

Endèmic.

Comunitat científica.

Catàstrofe ecològica.

Paràsit.

Letal.

Teixits.

Emaciació.

Poblacions de nacra.

Cens

FINCA SUBAIDA

SUBAIDA Finca destinada a l'explotació agrícola i ramadera amb una extensió total de 350 hectàrees, 50 destinades a regadiu, 100 més a secà i la resta és marina. Subaida compta amb 150 caps de bestiar boví, dels quals uns són destinats a la producció de formatge, tant artesanal com industrial, i una altra part és per engreix i consum de la carn. També disposa de 50 caps de bestiar porcí amb els quals s'elaboren els embotits típics de la illa. Aquest predi pertany a la família Muntanyés des de 1843. Un dels seus membres, Don Pedro Muntanyès Vilallonga, va ser fundador de l'empresa coneguda pels seus productes “El Caserío”. Denominació d'Origen Mahón-Menorca El formatge Mahón-Menorca s'elabora amb llet de vaca i és madurat exclusivament a l'illa. Es distingeixen dos tipus de formatge segons el tractament previ a què ha estat sotmesa la llet: el formatge Mahón-Menorca artesà, elaborat a les formatgeries artesanes autoritzades amb llet crua acabada de munyir, sense que hagi estat sotmesa a cap tipus de tractament de conservació, i el formatge Mahón-Menorca, elaborat a les formatgeries industrials autoritzades amb llet sotmesa a algun tractament de conservació, com ara la refrigeració i/o la pasteurització. Segons el temps de maduració, aquests dos tipus de formatge es classifiquen en tendre, semicurat o curat.