Mirador de ses Barques - Font de Bàlitx

Elecciones Autonòmiques i Municipales 2015

Diario de Mallorca

Diari Balears

Es Raiguer

Tramuntana

Es PLA

Viatgem en tren . Observem el paisatge

     Objectius:

Observar els elements que configuren el paisatge.

     Expressar les impressions que us provoca.

ES PLA

     Trajecte: SA POBLA - INCA

Visita virtual mitjançant Google map :Comarca d'es Pla : MURO - LLUB

ES RAIGUER

Trajecte: INCA - MARRATXI

     

  

      Comarca de Palma     

      MARRATXI-PALMA-BUNYOLA

    

     Comarca de Sa Tramuntana 

     BUNYOLA -SÓLLER

      Activitats

1  1.-Observa atentament el paisatge i expressa les impressions que et provoca              subratllant els adjectius que les expressen millor.

agradable	desagradable	ampli	estret	bell	lleig	brut	net
comunicat	incomunicat	degradat	conservat	divers	monòton	ferèstec	cultivat
fértil	árid	gran	petit	harmoniós	discordant	muntanyós	planer
obert	tancat	ordenat	desordenat	poblat	despoblat	Sec	húmit

     2. Localitza els elements del paisatge

2.1 -Els elements del medi físic (relleu -muntanyes, , vegetació).

Relleu: muntanyos , pla , És una gran extensió de terreny sense elevacions,serralades (moltes muntanyes juntes,puig (muntana que destaca sobre les altres, turons (muntanyes petites)

Hidrografia:torrents

Vegetació:boscos, garrigues

2.2.-Els elements derivats de l’acció humana (poblacions, conreus, instal·lacions industrials, comunicacions, línies elèctriques, vestigis del passat,carreteres,camins , cases de camp

Construccions: a les cimes de les muntanyes, al vessant de les muntanyes, al peu de muntanya , al pla ,disseminades pel camp (cases de camp), formant urbanitzacions.

Carreteres , camins , vies de tren , línies elèctriques .

Autovies

Camps de conreu : tipus de conreu:cereals, vinyes, ametlles, garrofers,oliverars

Separacions de les propietats:tanques de pedra ,tanques de fusta , metàl·liques......

3.- Feim un croquis del paisatge

1.Observeu que en el paisatge hi ha elements que es veuen a primer terme o primer

pla, altres que es veuen en un pla mitjà i, finalment, elements que es veuen al pla de

fons de la imatge.

2. Damunt el croquis que heu fet, marqueu amb diferents trames :puntejats els boscos ratllats les zones muntanyoses ,quadriculats la zona agrícola , amb cercles la zona urbana., amb triangle les cases de camp .....

3. Amb un plastidecor vermell, encercleu els elements del paisatge que destaquen sobre els altres.

4.-Coses negatives que heu observat que té aquest paisatge o la seva evolució i que us

agradaria que es corregissin.

Aspectes positius que caldria mantenir.

Penseu que en aquest paisatge hi ha gent que ha de viure de determinades activitats

conòmiques.

OBSERVACIONS

informe sobre un experiment : la transformació de les pedres calcaries en calç

Després de realitzar un experiment o activitat demostrativa sobre un fet , hem de redactar un informe sobre l'experiència que s'ha realitzat. Aquest informe ha de constar dels següents apartats:
 Nom llinatges y curs
 1. Títol (nom de la pràctica/activitat que s'ha realitzat)
2. Introducció (breu resum per introduïr el tema que es tractarà)
 3. Objectius (finalitat amb la qual es realitza la pràctica)
 4. Material (llistat de material que s'utilitza per fer la pràctica)
 5. Procediment (passes que s'han seguit per fer l'experiment)
 6. Resultats (si són dades numèriques les has d'ordenar en una taula)
 7. Conclusió (anàlisi i comentari dels resultats obtinguts)

 Pensa en no cometre faltes d’ortografia. Si tens un dubte sobre una paraula, consulta el diccionari o un traductor en línia. Cada apartat de l'informe( títol, introducció...) amb lletres majúscules. Els treballs es presenten escrits a mà o a ordinador, amb folis blancs, ordenat, amb marges , amb bona lletra i net. Has de grapar els folis si n'utilitzes més d'un.

 Exemple:

Lluis Pujol
6è curs

COM ES FA LA  CALÇ

1. TÍTOL . LA  CALÇ , COM ES FA?
2. INTRODUCCIÖ:Esteim estudiant la Serra Tramuntana i properament anirem a Sóller i visitarem i observarem el paisatge. La Serra Tramuntana ha esta declarada Patrimoni de la Humanitat per l'armonia de la intervenció de l'home en la natura deixant per a tothom un paisatge de una bellesa singular. La pedra calcaria li dona forma i color a la Serra i ha estat esta un recurs que l'home ha utilitzat per moltes necessitat en la seva vida diaria.Els forns de calç apareixen per tota la Serra. Cóm es fa la calç? Com funcionaven aquests forns? Quina utilitat tenia? són preguntes que ens feim. L'experiment realitzat a la classe ha esta una demostració per donar resposta a les nostres preguntes.
3. OBJECTIU:Observar la transformació de la pedra calcaria en calç.
4. MATERIAL:Pedres calcàries, balança de precisió , forn eléctric , aigua , matraç , pincell llarg , una peça de ceràmica cuita sense esmaltar
5. PROCÈS.
1. Pesem les pedres amb la balança i anoten el seu pes.
1. Pedra 1 .............g.
2. Pedra 2 .............g.
2. Cuim les pedres amb el forn eléctric a 1000º duran 8 hores
3. Treiem les pedres , les tornem a pesar i anotem el seu pes
1. Pedra 1 ............. g
2. Pedra 2  ............ g
4. Calculem el percentatge de pes que ha disminuit i treiem la conclusió que la disminució del pes es degut a l'evaporació d'aigua i altres sustàncies que han passat de sólit a gas.La pedra1  ha disminuit el seu pes en un 32% i la pedra 2 en un 36%. Aquesta diferència la atribuim a que la composició de les pedres era diferent en quant a la quantitat de sustàncies de la que estaven formades.
5. Hem comprobat que la dureça de les pedres habia canviat. Ara es poden ratllar amb la uncgla i amb poca força es podien rompre.
6. Hem agafat un matraç i l'hem posat aigua i a continuació l'hem ficat trocets de pedra cuita
7. Immediatament han començat a sortir bombelletes com si fos una copa de cava i també s'ha començar a calentar el matraç.
8. Després uns pocs minuts l'hem donats voltes amb un pincells , l'aigua s'ha tornat blanca i les pedres s'han disolt.
9. A continuació hem pintar la ceràmica amb la disolució formada per la pedra i l'aigua i ha quedat blanca.
10. Hem deixat el matraçperquè reposi es decantin la sustància formada.
6. RESULTATS.Els resultats han estat el següents;
1. Les pedres han disminuit un 32-36% de pes com conseqüencia de la coció.
2. La duresa ha disminit
3. Al posar-li aigua s'ha encalentit.
4. Al poc temp la pedra s'ha disolt.
5. Amb la disolusió es podia pintar i quedaba blanc.
7. CONCLUSIÓ
1. La cocció a 1000º ha transformat la pedra calcaria en calç. Aquest nou material si se li posa aigua genera calor durant una estona, despres se refreda i se por utilitzar per diferen usos.. Antigamen la calç era un material molt necessari per a la vida quotidiana.. Per aquesta raó la serra Tramuntana està plena de forns de calç:                                                                                                                                                                                         " Un cop s'iniciava la combustió del forn aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. El procés de transformació de la roca calcària en pedra de calç pot il·lustrar-se segons el següent model:
   
   CaCO3 + Calor = CaO + CO2
   Carbonat Càlcic (Pedra Calcària) + Temp. = Òxit de calç (Calç Viva) + diòxit de carboni
   
   La calç viva és molt càustica i te una gran afinitat amb l’aigua. Per al seu ús en construcció la calç es mata afegint-hi aigua, durant el procés d’apagat de la calç en contacte amb l’aigua es transforma la calç viva en hidròxit de carboni, amb una gran producció de calor durant el procés:
   
   CaO + H2O = Ca(OH)2 + Calor
   Calç Viva + Aigua = Calç apagada o hidròxit de carboni + Calor 
   
   Així s’obté la calç apagada, o calç hidratada. Durant aquest proces es produeix la desintegració ràpida de les pedres, que es dilueixen en l’aigua. Posteriorment, deixant assecar la pasta resultant de l’operació pot obtenir-se calçs en pols.
   
   És sota aquesta forma apagada i en pols que es comercialitza i s’emprà en construcció com a lligant dels morters de calç, que es pasten afegint àrids i aigua a la mescla. Durant la fase de fraguat, augment de la temperatura, la massa repren el CO2 de l’aire i s’endureix tot convertint-se novament en carbonat càlcic.
   
   Ca(OH)2 + CO2 = CaCO3 + H2O
   Calç apagada + gas carbònic (Aire) = Carbonat càlcic (CaCO3)
   
   El procés de pastar el morter consisteix en recuperar la duressa original a través de les transformacions efectuades pel calor i l’aigua. L’enduriment final s’aconsegueix per l’acció de l’aire atmosfèric (CO2) sobre el hidròxit de carboni una vegada que la paret ja es feta i es va perdent l’aigua durant la fase del fraguat.
   
   Per saber quan la pedra era cuita s’havia de vigilar el fum. Al començament de la fornada el fum que sortia era molt espès, de color fosc. Avançat el procés, cap al final de l’operació, el fum es tornava groguenc fins quasi desaparèixer. Era l’indicació que calia per deixar d’alimentar la foguera. Desprès de la cocció, en perdre volum, el sostre caia a terra, així la pedra de calç ja estava preparada per a extreure-la.
   Un cop el foc s'havia apagat, el forn es tapava durant un parell de dies deixant-lo refredar; en acabar aquest termini, s’anava per treure-la i era carregada en els carros que la duien a destí. Cada carro podia traginar d’una a dues tones de calç.
   Per a no descomptar-se, al costat de la porta del forn, hi ha una petita fornícula quadrada, on es posava una pedreta per cada cove que era carregat.
   De vegades, quan s’acabava la cuita, se celebrava amb un àpat costejat pel propietari de la fornada.
   
   
   1.- Nivell superior del Sòl.
   2.- Volta
   3.- Trasquiles
   4.- Encañaderas
   5.- Tascons
   6.- Repeu o banqueta
   7.- Olla
   8.- Rebló: Capa de pedres petites, per a guardar l’escalfor.
   9.- Cunyó: Era la pedra que tancava la volta. La pedra "clau".
   10.- Feixes de bruc.
   
   
   
   Usos de la calç.
   
   En una sola fornada, d’aquest forn es treien unes 1.100 ó 1.200 arroves, mesura de l’època, . Si es te en comte que el rendiment de la pedra caliça és del 80%, s’ha de convenir que s’havia de traginat aproximadament 15 Tn. de pedra per fornada. Donat que la massa volúmica de la caliça és de 2400 kg/m3 es precisaven 6,25 m3 de roca, un bon mossec al terreny.
   
   En vist més amunt l’ús que des de molt antic la calç te en la construcció, també en te un ús molt estés per emblanquinar les parets. La calç apagada és una base forta que absorveix amb intensitat l’anhidri carbònic de l’aire, recobrint-se amb una película blanca de carbonat de calç que resulta impermeable a l’aigua.
   També hi va haber un temps en el passat que la seva utilització es va extendre en el camp de la higiene i la medicina. En el primer cas com a desinsectant dels arbres, i per evitar la putrefacció de les aigües estancades i també els cadavers de persones i animals durant les grans mortandats, cobrint-se els cosos a les fosses amb calç viva, per evitar així propagacions de malalties infeccioses. En època d’epidèmies també es tractaven amb calç els pous cecs i les materies fecals de les quadres per desinfectar-los.
   En el camp de la medicina la calç s’ha emprat abastament per aiaxugar l’aire dels espais tancats, com a pintura antiseptica, desinfectant per la colera, el tifus i altres enfermetats infeccioses. L’aigua de calç es va fer servir en el passat per fer gargares i dissoldre les pseudomembranes de la difteria, per guarir la laringitis, faringitis i amigdalitis. Per via interna s’emprava contra el vòmits i les diarrees, i també com un antiacid. També es tactaven amb calç o qualsevol dels seus preparats el reumatisme, tumor blanc, hidrartrosis i paralisi.
   Per altres úsos era un component, amb sofre, sosa i arsènic, d’un depilant molt utilitzat. La calç s’emprà també en el Caustic de Viena, asociada a la potasa i amb el sabó medicinal.
   Durant els segles XIX i el XX, s’emprà en procesos industrials com per exemple en la preparació de crisols, com a fundent, en labors metalúrgiques i de alfarería; en la elaboració de productes como la sosa, la potasa, el sucre i l’amoníac; en el curtido de pells; en la obtenció de calç sodada empleada en estudis fisiológics; com materia primera en la fabricació de vidre; en el tractament d’aigues i abocaments industriales; etc. En l’actualitat la calç es continua utilitzant de forma massiva en multitut de processos industrials.

Font de Mina

Font de Mina

Aprenent a orientar-se

Orientació al bosc

La calç i els calciners

La calç i els calciners

Fins no fa massa temps, a la nostra societat tradicional, la calç tenia múltiples aplicacions tant a la construcció com a l’agricultura i la ramaderia, però fins i tot a la medicina. La calç també era usada pels menestrals, i sobretot, per emblanquinar, de manera que a totes les cases hi havia un racó reservat per l’alfàbia de la calç. Davant aquest important consum era del tot necessària una gran producció, i aquesta es duia a terme enmig de boscos i garrigues, en els forns de calç on, a base de foc de llenya, es convertien les pedres amb calç. Però a la meitat del segle XX, la calç començà a ser arraconada i substituïda per ciments i pintures, i el món dels calciners s’esvaí dins el silenci del bosc. Només les olles en runes testimonien una activitat que ja només perdura dins la memòria d’aquells qui dedicaren la seva vida a tan esforçat ofici: el de calciner, nom referit al que fa o ven calç, ja que ambdues funcions generalment eren compartides per una mateixa persona. Els forns de calç L’obtenció de la calç per cocció de la pedra calcària és una tècnica molt antiga, de la qual ja n’hi ha testimonis que daten de la cultura d’Anatòlia (6000aC) i la civilització mesopotàmica (2500aC). Pel que fa a la serra de Tramuntana, són abundants les referències documentals a partir del segle XV per les quals sabem que convertir les pedres en calç no era una activitat marginal de pagesos o carboners, sinó que va esdevenir un autèntic ofici, del qual en trobam una primera confirmació en el “Libre del Mostassaf”, que data del 1389. La iniciativa de coure un forn de calç podia partir del propi mestre forner o del propietari de les terres on se situava el forn. En el primer cas, el mestre pactava amb el senyor, o amb l’amo de la possessió, unes condicions que els beneficiassin a ambdós. Una vegada acordades les condicions d’explotació del forn es procedia a seleccionar el lloc on s’havia de construir l’olla, encara que moltes vegades s’aprofitava una olla antiga, estalviant així molta feina. No obstant, quan se n’havia de construir una de nova, la ubicació estava condicionada tant per l’abundància de pedres i de llenya com per l’accessibilitat materialitzada en l’existència d’un camí de carro que facilitàs el transport de la important quantitat de calç extreta. A aquests factors s’hi afegia la presència d’un coster, que alleugeria la tasca de carregar i buidar el forn, i d’una petita esplanada propera que servia per a emmagatzemar la llenya.La millor època per a realitzar la cocció era l’estiu, ja que la humitat és el principal enemic d’una bona fornada. Les pluges no només retardaven la cocció, augmentant la quantitat de llenya necessària, sinó que podien arribar a tudar la fornada, fet desgraciat que es coneixia per “escaldar el forn”. Per això, la majoria de calciners procuraven coure els forns entre abril i setembre, dedicant la resta de mesos a preparar feixos, treure pedra o paredar algun forn i deixar-lo a punt per a pegar-li foc més endavant. Pedra i llenya: matèria primera i combustible La roca calcària, que tant abunda a la muntanya, era la preferida pels qui anaven de calç. És la pedra viva, molt dura i compacta, front a la pedra morta, de poca duresa i que fa calç d’inferior qualitat. A vegades s’aprofitava el pedreny que es trobava desfet i dispers pel bosc, però generalment les pedres s’havien d’extreure dels penyals propers fins al punt d’originar sovint autèntiques pedreres. Per aquesta tasca s’ajudaven d’eines com el perpal, la manuella, l’aixada, la picassa i el picassó, i també el mall, per a xapar alguna pedra. Tampoc era estrany haver de recórrer a la pólvora, tot i que antigament sembla que, per fer rebentar la roca, també s’emprava la calç que dilatava amb la humitat de la pedra. Una vegada s’havia extret la pedra, aquesta s’havia de traginar cap al forn, i a causa del mal terreny, rarament es podia fer amb carro. Normalment, la pedra era traslladada a “tombos”, aprofitant el pendís del terra, o amb civeres i senalles si es tractava de pedreny. Pel que fa a la llenya, la quantitat de feixos necessaris per coure un forn anava condicionada per l’amplada de l’olla, de manera que es preparaven els mateixos quintars de llenya dels que es calculaven que de calç s’extraurien. La quantitat de feixos que s’havien de menester per a coure un forn de tipus mitjà s’estimava en unes 150 dotzenes (1800 feixos). Així, abastir de llenya el forn de calç esdevenia una de les tasques més dures. La tasca de tallar la llenya i fer els feixos se solia fer a l’hivern, amb la qual cosa damunt els feixos de llenya encara verda, s’hi posaven algunes pedres i es deixava secar fins a la primavera o l’estiu en què seria transportat cap al forn. El transport se solia fer portant els feixos a l’esquena, per la qual cosa els homes se servien del ganxo alhora que es protegien amb una capulla i una capçana. Però també, aprofitant un coster i la proximitat del forn, els feixos es podien fer rodolar, donant tombos. A vegades, l’existència d’un camí de carro permetia utilitzar aquest mitjà, molt més còmode; i d’altres, si hi havia un desnivell que ho permetés, s’instal.lava un llarg fil de ferro fermat d’un arbre a un altre per cada extrem, sobre el qual hi llenegaven uns ganxos, anomenats esses per la seva forma, als quals s’hi enganxava el vencís que fermava el feix i que davallava per gravetat. La calç i els seus usos Entre les nombroses aplicacions de la calç destaquen, per antigues i esteses, les referides a la construcció, especialment com a aglomerant dels materials.Un dels usos de la calç més coneguts i que encara perdura és el de servir per a millorar les condicions d’habitabilidat de les cases mitjançant l’emblanquinat. A Mallorca era costum donar una passada de calç tres o quatre vegades a l’any, tot coincidint amb dates senyalades com les de Nadal, Pasqua o les festes locals. A més, la defunció d’algun membre de la família implicava donar una nova passada a tota la casa, una vegada enterrat el difunt. D’aquesta manera, no només milloraven les condicions higièniques dels habitatges sinó que també s’aconseguien unes condicions tèrmiques òptimes, ja que el blanc de la calç aïlla de la insolació exterior. La medicina popular també feia ús de la calç, la qual diluïda amb aigua, l’anomenada aigua de calç, servia per a enfortir els ossos;i mesclada amb oli d’oliva, per a guarir les cremades. El poder desinfectant de la calç s’aplicava a les dependències destinades al ramat, especialment a les solls, però, fins al segle XVII, era en els enterraments on major profit es treia de la força corrossiva de la calç viva, sobretot quan es declaraven epidèmies i per tal d’evitar el contagi. A més, la calç encara tenia molts d’altres usos: en forma de calcina, els calafats l’empraven per a tapar les juntes de les embarcacions; a les calatraves, els adobadors de pells la feien servir per a desferrar els pèls, etc.

Entrevista sobre usos y tradiciones en la Sierra Tramuntana

ENTREVISTA

Mirador de ses Barques - Bàlixt d'Enmig