TRENCALÒS

El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocellscarronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se'n la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.

El Trencalòs és una deles rapinyaires més escasses d'Europa.

Àrea de distrubucció: a Europa als Pirineus,Còrcega i Creta.Tambè a Turquia , El Caucàs , Àfrica i Àsia.Reintrodüit als Alps i Andalucia.

Altura:100- 115cm.

Envergadura:250 – 282cm.

Pes:4,5Kg.

Edat:fins als 40 anys

Maduresa sexual:!ª reproducció possible a partir dels 5 anys generalment mes tard, no abans dels 10 anys

Hàbitat:zones montanyoses i escarpades (fins 4.000m)

Alimentació;Carroña ,sobre tot ossos (fins els 85% de la seva dieta) ,de mamífers mitjans i grans

Reproducció:Posta per desembre,febrer,o inici de març,nius a penya segats principalment a coves i dos ous,incuvació de 53 – 48 dies només poden volar als 105 – 130 dies.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

A Europa és un animal en greu perill d'extinció que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astúries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintroduït), nord d'Àfrica, la Gran Vall del Rift, Sud-àfrica, Grècia i des d'Anatòlia fins als cims Tian Shan i l'Himàlaia.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que naixerà amb més debilitat, serà devorat per la mare o aniquilat pel germà (cainisme)).^[3]