PREHISTÒRIA A MENORCA
Meloussa
(Menorca),
illa davant els ibers
(Hecateu,
cap
el 500 a.C., a Europa)
De
les illes que són davant d'Ibèria, les dues Pitiüses i les dues
Gimnesies (que anomenen també "Balearides") estan situades
davant la costa entre Tarraco i el Sucro, on es troba
Sagunt.
(Estrabó,
65 a.C.-20 d.C., a Geografia
d'Ibèria)
Amb
aquestes paraules
,
les primeres que tenim del coneixement de l'existència i la situació
de l'illa, acabaria la Prehistòria de Menorca i començar ia la seva
Història pròpiament dita.
Els
textos de què disposem per explicar els primers temps del devenir
històric de la menor de les Balears, fins el moment de la
"Reconquesta", són tan minsos, i gairebé sempre tan
breus, que només els monuments i altres restes conservades d'aquella
època ens permeten fer-nos una idea del que va ésser i del que va
passar.
Esteu,
doncs, davant la porta de més de tres mil·lenis d'històries
individuals i col·lectives, quotidianes o excepcionals, originals i
úniques o comuns amb les d'altres pobles de la Mediterrània.
INTRODUCCIÓ
L'illa
de Menorca, la més septentrional de les Balears, amb una extensió
màxima d'uns 702 km², és, juntament amb Egipte, Grècia i Itàlia,
un dels racons de la Mediterrània amb més densitat de monuments i
restes arqueològiques del que hom pugui imaginar.
Repartits
pels vuit termes municipals en què es troba dividida
administrativament, prop de 2000 monuments i jaciments, àrabs,
paleocristians, romans
i, sobretot, prehistòrics,
es distribueixen per les dues
regions geològiques
que conformen l'illa: al
nord,
una zona corresponent a les eres primària, secundària i
quaternària, boscosa, assotada sovint pel vent (per la
"tramuntana"), pràcticament deshabitada; al
sud,
una regió de l'era terciària, solcada per "barrancs" que,
des del centre de l'illa, es dirigeixen cap a la costa meridional per
desembocar en retallades cales, petits ports que, des de la
Prehistòria, han motivat el poblament de l'àrea, més protegida
també de les inclemències climàtiques; a
extrem i extrem
dos amplis ports naturals, cobejats per totes les potències
colonials de la història, de Cartago
a Roma,
d'Anglaterra
a França,
pels àrabs
i pels catalans
o per
Espanya.
Però,
abans hi foren els "balears", la gent que creà una
cultura,
la "talaiòtica",
que s'estengué tant per Menorca com per Mallorca, que participaren
en la invasió d'Itàlia a les ordres d'Hanníbal, que tingueren fama
de molt hàbils
amb la fona,
que ens deixaren tants monuments que mai no han pogut ser del tot
catalogats. I, a Menorca, aquests, els monuments, resisteixen el pas
dels segles, i els trobes al mig dels camps, a la vora de l'aigua, en
les parets dels penya-segats, allà on vas i d'allí on vens.
LES
"NAVETES D'HABITACIÓ"
DESCRIPCIÓ
També
conegudes amb el nom de "navetiformes", constitueixen
habitacles (en el seu interior, s'han trobat fogueres i restes de
menjar) de planta en forma de ferradura allargada de vegades
lleugerament "estrangulada" a l'entrada.
Les seves parets, de doble parament amb l'espai intermedi reblert amb
terra i pedres de petita grandària, s'alcen sobre una base formada
per un sòcol de grossos blocs que es recolzen en la roca, damunt
dels quals, pedres més petites semblen portar cap a una volta basada
en l'aproximació de filades, una
falsa
volta
parcial que recorda la de les navetes
"funeràries" més ben conservades, com, per exemple, la de
"Es
Tudons",
i, sens dubte, el
casc boca avall d'un vaixell (d'aquí
qualsevol de les dues denominacions amb què han estat batejades).
Aïllades
al mig dels camps o en agrupacions que semblen formar primitius
poblats.
ELS
"SEPULCRES MEGALÍTICS"
DESCRIPCIÓ
Les
construccions megalítiques de Menorca, si bé de grandària més
petita, presenten alguns detalls que recorden els dels sepulcres de
"corredor" de la Península.
El
megàlit pròpiament dit està format, normalment, per una cambra
rectangular amb parets de lloses col·locades verticalment, entre les
quals se'n troba una de perforada que donaria accés a l'interior, i,
en algun cas (només es coneixen quatre sepulcres), per un corredor
més estret situat al davant d'aquesta mena de porta. Les lloses,
siguin de la cambra o del corredor, no es recolzen mai a cap solc fet
a la roca mare i, al voltant d'elles, es veu una espècie de túmul,
mal conservat, constituït per una paret de contenció, de lloses
col·locades horitzontalment o de blocs desbastats, i una certa
quantitat de reble disposat entre aquesta i el megàlit. Pel que fa a
la coberta de la cambra, i potser també a la del corredor (en
aquells casos en que s'ha documentat l'existència d'aquest), sembla
que estaria feta a base de lloses en horitzontal, com les que van
ésser trobades, caigudes en l'interior, en el sepulcre de "Ses
Roques Llises".
CRONOLOGIA
Els
materials trobats en aquests monuments funeraris semblen ser els
típics del Pretalaiòtic menorquí (2000-1400 a.C.)
LES
"NAVETES"
DESCRIPCIÓ
Amb
el nom de "navetes" es coneix un tipus de tomba d'inhumació
(malgrat
que també hi ha "navetes
d'habitació",
d'aparició una mica
anter ior)
caracteritzat per la seva forma de casc de vaixell boca avall. De
fet, no totes les "navetes" presenten una
planta absidal tan
clara com el seu nom indica, però les més famoses, com la de "Es
Tudons",
que sí que adopten aquella forma, han acabat imposant aquesta
terminologia.
Hereves
de les construccions
megalítiques,
aquestes estructures funeràries presenten una distribució interna
que recorda la dels "sepulcres de corredor", amb una petita
porta quadrangular, un corredor i una cambra. La porta s'obre a la
façana, que "nàuticament" seria la "popa" del
vaixell i que sovint resulta lleugerament còncava, i dóna pas a un
corredor que de vegades presenta una xemeneia just al davant de la
llosa perforada que dóna pas a la cambra. Aquesta última és
normalment allargada i, en ocasions, disposa d'un pis al que
s'accedia per la xemeneia esmentada. Sembla ser que la planta baixa
era utilitzada per als enterraments primaris, mentre que el pis era
una ossera. Estructuralment, una lleugera inclinació de les parets
cap a l'interior (el que s'anomena una "aproximació de
filades") era la que permetia la col·locació de les grans
lloses que feien de sostre, o de sostre i de terra de la planta i el
pis, respectivament.
ELS
"POBLATS"
DESCRIPCIÓ
Situats
gairebé en
exclusi va
a la meitat meridional de l'illa, els "grans" nuclis de
població aparegueren, a Menorca, probablement durant el Talaiòtic I
(1400-1000 a.C.), substituint el poblament més o menys dispers de
l'etapa pretalaiòtica (és possible, de tota manera, que, al final
d'aquest primer període, ja existissin alguns assentaments bastant
complexos).
Tots
ells presenten una articulació a base de carrers i places que fan
possible la circulació, la ràpida defensa i l'aprofitament del sòl
i semblen, en general, haver crescut en cercles concèntrics a partir
d'un "talaiot"
o grup de talaiots,
moltes vegades preexistent, prop del qual es troba el recinte
religiós de la "taula",
si bé a la Menorca occidental, el seu desenvolupament podria haver
seguit una altra pauta, ja que, encara que la "taula"
continua al centre de la població, els talaiots són perifèrics.
Magatzems, tallers, mercats, corrals i estables, sistemes de
recollida d'aigua i, evidentment, cases completarien una estructura
en ocasions defensada amb potents murades en les quals s'obren portes
d'accés de llindes monolítiques.
Pel
que fa a la seva distribució, tots ells es troben lluny de la costa,
la qual, nogensmenys, dominen visualment, mentre que les diferències
de grandària que s'observen fan pensar en un repartiment del
territori, amb grans poblats que dominarien àrees on es localitzen
altres entitats menors.
ELS "SANTUARIS"
DESCRIPCIÓ
Malgrat
que potser hauríem de parlar en singular, car, fora dels possibles
temples dels diferents poblats, pràcticament només se'n coneix un,
de santuari, la seva complexa estructura, reflex possiblement de la
seva importància, ens ha decidit a dedicar-li un apartat gairebé
per a ell sol.
Estem
parlant del conjunt monumental de "So
Na Caçana",
un dels últims excavats i estudiats, i l'únic conegut, com dèiem,
de la seva tipologia, encara que no es de descartar l'existència
d'altres conjunts similars en altres llocs més o menys distants de
l'illa.
ELS
"TALAIOTS"
DESCRIPCIÓ
La
seva funció no ha pogut mai ésser clarament definida pels
estudiosos i probablement no pot considerar-se única o exclusiva,
havent-se tendit en els últims temps a fer una distinció, a partir
d'aspectes chttp://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca/indexe1.htmonstructius, entre dos grups de monuments, els que
tindrien una utilitat pròpiament defensiva, i, en ocasions,
d'habitació, i els que probablement adoptarien una funcionalitat
relacionada amb el culte, caracteritzats aquests últims per la seva
estructura externa amb una rampa helicoïdal o en ziga-zaga que els
dóna una forma esglaonada.
El
que sí resulta evident és la seva similitud formal i constructiva
amb els nurags de Sardenya y les torres de Còrsega, la qual cosa
sembla indicar no només una certa relació, sinó l'existència d'un
ampli moviment cultural mediterrani amb característiques pròpies
per a cada illa (no oblidem, per exemple, que no només hi ha
diferències entre els talaiots de Mallorca i Menorca, sinó que les
"taules" només es troben en aquesta última), la qual cosa
no deixa de resultar fins a un cert punt lògic precisament per
tractar-se d'illes, per molt que hi haguessin freqüents contactes
entre pobles per tota la Mediterrània Occidental des de temps molt
llunyans.
CRONOLOGIA
Pel
que fa a la cronologia, hem de tenir en compte que malgrat que ha
donat nom a tota una cultura, el talaiot ha estat de sempre molt poc
estudiat i, per tant, se'l coneix força malament. Tot fa pensar,
però, que els primers exemplars daten del Talaiòtic Ia (1400-1150
a.C.)
LES
"TAULES"
DESCRIPCIÓ
La
"taula" és un dels monuments protohistòrics més
característics de l'illa de Menorca, únic lloc on és coneguda.
Es
tracta d'un conjunt de dues enormes lloses col·locades formant una T
de gran alçada (de fins més de 4 m en alguns casos) que sembla
haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada dels
diferents poblats talaiòtics coneguts, potser en relació amb un
culte taurolàtric (recorda el cap d'un brau i als peus de la de
"Torralba
d'en Salord"
es va trobar un petit toro de bronze), un culte a la fertilitat
(representaria el sexe femení -car, de fet, algunes presenten la
pilastra marcadament triangular o trapezoïdal-), un culte astral
(semblen haver-se descobert algunes orientacions cap a determinats
estels d'alguns dels elements que les composen o composen els seus
recintes) o amb una possible funcionalitat de deixar descarnar els
cadàvers abans d'enterrar-los.
La llosa vertical, o
"pedra-suport", acostuma a presentar la cara frontal i les
laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un
sortint a manera de nervi que deuria servir per a ajudar a aguantar
la llosa superior (les "taules" sense aquest nervi tenen
sovint la "pedra-suport" trencada o esquerdada).
La
llosa suportada, o "pedra-capitell", acostuma a tenir les
seves arestes inferiors de dimensions més reduïdes que les
superiors, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit, i
freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a
la cara de sota, que devia servir per assegurar-la damunt la
"pedra-suport".
Al voltant de tota "taula",
trobem sempre un recinte de forma absidal, i façana més o menys
còncava, amb pilastres o columnes, coronades amb capitells i de
dimensions molt més reduïdes que les de la "pedra-suport"
(amb l'excepció sovint de la que es troba immediatament a l'oest
d'aquesta, que pot arribar a ser tan gran com la taula mateixa),
encastades en els murs. La porta presenta habitualment un esglaó i
alguns buits
quadrats
o rectangulars en els murs fan pensar en petits altars, nínxols per
a imatges o llocs per a dipositar ofrenes. Completen el conjunt les
restes d'algunes fogueres, probablement cerimonials, de vegades
alguna cisterna i sovint un pilar de secció quadrangular situat prop
de la "taula" i unit a ella mitjançant lloses mig
enterrades (un "sexe masculí"?).
La
troballa de petites figuretes de bronze, algunes d'elles importades
(com la del déu egipci Imhotep, apareguda en el recinte de la taula
de "Torre
d'en Gaumés"),
sembla recolzar la funcionalitat cultual del conjunt, sense descartar
del tot una utilitat més "pràctica", com l'abans
esmentada relacionada amb l'enterrament. D'altres, però, creuen que
la "taula" només és un pilar central que suportava el
sostre de l'edifici, malgrat que no neguen el caràcter religiós d'aquest.
LES
"CASES"
DESCRIPCIÓ
Malgrat
que deuen haver donat les restes més abundants de la prehistòria
menorquina, car en un poblat es pot necessitar "un" temple
o "un" pou col·lectius, però cada grup familiar (en un
sentit ampli) necessita d'una casa "pròpia", la seva
escassa monumentalitat, si exceptuem el cas de les anomenades
"navetes
d'habitació",
ha fet que hagin estat poc estudiades i ho hagin estat recentment.
Així,
continuem sabent molt poc de l'hàbitat pretalaiòtic de la Menorca
oriental, donat que se'n coneixen poques construccions i les poques
estudiades obeeixen a tipologies diferents (a la Menorca occidental,
recordem-ho un cop més, aquesta seria l'època de les "navetes
d'habitació"),
mentre que del període talaiòtic disposem, en tota l'illa, només
d'una dotzena d'exemplars ben coneguts amb els quals fer
generalitzacions i abstraccions
LA
"RECOLLIDA D'AIGUA"
DESCRIPCIÓ
Els
sistemes de "recollida d'aigua" degueren ser força
importants, com en qualsevol lloc i en qualsevol època, en la
prehistòria menorquina, però, de fet, no es pot dir que en tinguem
un coneixement molt precís, car, a més de poc estudiats, se'n
coneixen pocs exemplars en l'estat original, ja que sovint han estat
reutilitzats, amb les corresponent modificacions, fins als nostres
dies.
De
tota manera, sembla que serien de tres tipus:
cavitats
naturals o artificials obertes a la roca, de poca amplada i
profunditat i cobertes probablement amb una llosa (els anomenats
"cocons"), i "basses" naturals (de vegades
adaptades artificialment i complementades amb canalets per a
facilitar la recollida de l'aigua de pluja).
pous
amb una escala que porta fins a la capa freàtica o la zona de
filtracions.
pous
del tipus "rampa-escala", amb un brocal, una xemeneia,
circular en la seva part superior i quadrangular en la inferior, i
una rampa-escala amb esglaons habitualment excavats a la roca.
LES
"MURALLES"
DESCRIPCIÓ
Veritablement
escasses, potser com a resultat de l'existència del talaiot com a
principal element defensiu des de temps immemorial, la seva
estructura, aixecament i funció han estat igualment poc estudiats.
De
pedres petites o de parament ciclopi, en alguns casos, la seva
construcció va comportar l'arrasament de zones d'hàbitat anteriors,
mentre que en d'altres no van ésser mai completades, car altres
edificacions (cases, talaiots…) van ésser aprofitades per exercir
la seva funció defensiva o d'encerclament i només és va procedir a
construir murs entre unes i altres.
Sempre, però, i com és
lògic, s'obriren portes per deixar pas, i sempre, també, foren
força simples: una gran llinda suportada per dos brancals igualment
mohttp://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca/indexe1.htmnolítics, sense indicis de cap sistema de tancament de l'obertura.
Casamates dins del cor mateix del mur i cobertes per
aproximació de filades, possibles garites (o petits edificis) per al
control previ al pas i torres de secció quadrada i aire hel·lenístic
o romà completaren l'estructura dels pocs murs,
diguem-ne,
de "defensa" (encara que potser només controlaven l'accés
al nucli urbà de persones o mercaderies) que coneixem bé.
CRONOLOGIA
La
seva aparició gira al voltant del Talaiòtic II (1000-800 a.C.) o
fins i tot el Ib (1150-1000 a.C.), mentre que l'aixecament de les
primeres torres seria d'entre els segles V i IV a.C., encara que
d'altres són probablement d'època romana.
ELS
ESTABLIMENTS DE COSTA
DESCRIPCIÓ
A
les cales de la costa sud de Menorca, allí on s'acaben els típics
"barrancs", s'han anat localitzant diferents necròpolis
d'època talaiòtica, totes elles basades en l'excavació d'hipogeus
o en l'aprofitament de coves. En canvi, mai no han estat trobats
nuclis de població més o menys estable, fet que potser respondria a
la idea de deixar una terra de ningú que protegís els poblats de
l'interior en fer difícil l'avanç des de la costa. El que sí han
estat reconegudes són tota una sèrie (sèrie de moment bastant
curta) de construccions que semblen tenir un caràcter clarament
defensiu, possiblement relacionades amb algun tipus de petits
establiments amb una economia basada en el mar.
És
tracta de murs d'una certa potència bastits en caps, penya-segats i
zones fàcilment defensables properes a alguna font i a alguna mena
de cala o port natural. Les edificacions que poguessin existir en
l'interior dels recintes per ells protegits pràcticament han
desaparegut, però sembla que serien de materials poc consistents,
cosa que, juntament amb la tècnica tan poc talaiòtica de
construir-los, fa pensar en establiments de tipus colonial.
ELS
"HIPOGEUS"
DESCRIPCIÓ
Al
marge dels primitius "sepulcres
megalítics"
i de les, més evolucionades, "navetes",
l'enterrament, a la Menorca prehistòrica, s'efectuà generalment en
cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcària.
Això
fou especialment així en la meitat occidental de l'illa, on el
primer dels tipus de sepulcre que acabem d'esmentar (el corresponent
als "sepulcres
megalítics")
sembla que no es donà mai. Des del Pretalaiòtic, aquesta zona
enterrà els seus morts en hipogeus, aïllats al principi, com
corresponia al tipus de poblament, i en vastes necròpolis, que
coexistirien, almenys inicialment, amb les "navetes",
un cop entrats en el període Talaiòtic pròpiament dit.
En
la zona oriental, els "sepulcres
megalítics"
donaren lloc probablement a les "navetes",
les quals, entrat el Talaiòtic I, anirien sent substituïdes també
per "necròpolis d'hipogeus".
