Realitzar les següents activitats:
1.-Com volen els voltors?
Explica-ho amb raons científiques.
2.-Mapa conceptual sobre
les espècies invasores de Mallorca:Espècies,perills,actuació
(mirar bloc de medi)
Pel dia 8 de març
martes, 23 de febrero de 2016
lunes, 22 de febrero de 2016
Malalties relacionades amb la dieta
obesitat
cardiovascular
diabetis
osteoporosi
cura dental
deficiències
càncer
cardiovascular
diabetis
osteoporosi
cura dental
deficiències
càncer
Transtorns de la Conducta Alimentaria (TCA)
Anorèxia nerviosa
L'anorèxia comença pel fet de no agradar-se a un mateix, no acceptar-se com a persona i de voler ser perfecte i de fer tot exactament com cal, . Quan la malaltia ja està avançada es produïx una distorsió de la imatge corporal: la persona es veu grassa encara que no siga així. Per a estar prima, limita a poc a poc la quantitat d'aliments que ingerixen; i de vegades es provoca vòmits, utilitza productes aprimadors, laxants i diürètics, o fa exercici físic excessiu. En la majoria de casos les persones afectades pateixen una distorsió ( deformació ) important en la percepció de la pròpia imatge corporal: es perceben amb més volum del que tenen.
Bulímia nerviosa
A la bulímia, la persona que la pateix no té cap control en el que menja, cosa que provoca episodis en què la persona menja grans quantitats de qualsevol mena de menjar sense adonar-se ni poder parar, i quan se n'adona sent una forta culpabilitat a causa d'això. Després pot voler "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.Molts dels símptomes de la bulímia són compartits amb els de l'anorèxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia.
L'anorèxia comença pel fet de no agradar-se a un mateix, no acceptar-se com a persona i de voler ser perfecte i de fer tot exactament com cal, . Quan la malaltia ja està avançada es produïx una distorsió de la imatge corporal: la persona es veu grassa encara que no siga així. Per a estar prima, limita a poc a poc la quantitat d'aliments que ingerixen; i de vegades es provoca vòmits, utilitza productes aprimadors, laxants i diürètics, o fa exercici físic excessiu. En la majoria de casos les persones afectades pateixen una distorsió ( deformació ) important en la percepció de la pròpia imatge corporal: es perceben amb més volum del que tenen.
Bulímia nerviosa
A la bulímia, la persona que la pateix no té cap control en el que menja, cosa que provoca episodis en què la persona menja grans quantitats de qualsevol mena de menjar sense adonar-se ni poder parar, i quan se n'adona sent una forta culpabilitat a causa d'això. Després pot voler "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.Molts dels símptomes de la bulímia són compartits amb els de l'anorèxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia.
miércoles, 17 de febrero de 2016
lunes, 15 de febrero de 2016
domingo, 14 de febrero de 2016
sábado, 13 de febrero de 2016
SARGANTANA BALEAR
La sargantana gimnèsia o sargantana balear (Podarcis lilfordi) és una sargantana, una espècie de rèptil escamós de la família Lacertidae, que viu a les illes Gimnèsies, i que ha desaparegut de les illes principals (Mallorca i Menorca), però no dels illots de l'entorn.
AMENACES
La causa de la desaparició a les illes principals és la introducció d'altres espècies competidores o depredadores per part dels romans (sargantanes, serps, mostela). També se l'anomena Lacerta lilfordi.
L'adaptació a la insularitat ha conduït a aquest animal a fer unes postes molt reduïdes (dos ous grossos en comptes dels 8-10 ous petits de les sargantanes continentals), típica estratègia d'ambients pobres i estables, però que la converteix en una espècie fràgil si l'ambient es modifica.
La sargantana gimnèsia es trobava a Mallorca per sota els 500 m, a Menorca per tot arreu. Existeix una espècievicariant a les Pitiüses, anomenada Podarcis pityusensis. Actualment es troba a l'illa de Cabrera i a 15 illots del seu voltant, a 8 illots de Mallorca, i a 15 de Menorca.
TRENCALÒS
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocellscarronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se'n la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.
El Trencalòs és una deles rapinyaires més escasses d'Europa.
Àrea de distrubucció: a Europa als Pirineus,Còrcega i Creta.Tambè a Turquia , El Caucàs , Àfrica i Àsia.Reintrodüit als Alps i Andalucia.
Altura:100- 115cm.
Envergadura:250 – 282cm.
Pes:4,5Kg.
Edat:fins als 40 anys
Maduresa sexual:!ª reproducció possible a partir dels 5 anys generalment mes tard, no abans dels 10 anys
Hàbitat:zones montanyoses i escarpades (fins 4.000m)
Alimentació;Carroña ,sobre tot ossos (fins els 85% de la seva dieta) ,de mamífers mitjans i grans
Reproducció:Posta per desembre,febrer,o inici de març,nius a penya segats principalment a coves i dos ous,incuvació de 53 – 48 dies només poden volar als 105 – 130 dies.
Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]
A Europa és un animal en greu perill d'extinció que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astúries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintroduït), nord d'Àfrica, la Gran Vall del Rift, Sud-àfrica, Grècia i des d'Anatòlia fins als cims Tian Shan i l'Himàlaia.
Reproducció[modifica | modifica el codi]
Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que naixerà amb més debilitat, serà devorat per la mare o aniquilat pel germà (cainisme)).[3]
EL MILÀ
Els milans (subfamília Milvinae, família Accipitridae) són aus rapinyaires de llargues ales i potes primes que passen molt de temps en l'aire, deixant-se portar pels corrents tèrmics. Poden caçar preses vives, però es nodreixen principalment de preses mortes
Distribució
Viu al centre i el sud d'Europa, a tot Àfrica (excepte el Sàhara) i en una gran part d'Austràlia.Freqüent a la Catalunya continental com migrant estival, encara que alguns exemplars ja es comporten com a residents, i passa en migració per a les Illes Balears.
hàbitat
Com el seu nom científic indica són bons migrants, que van i vénen de l'Àfrica tropical. Lligat a boscos de ribera. Llocs humits, prop de llacs, embassaments i rius.
característiques
Són de la família de les àguiles, però els diferencia de la resta la cua forcada, en forma de V.
Un dels rapinyaires més gregàries, al costat dels voltors.
La tècnica de caça dels milans és en vol baix (10-60 metres) sobre terreny obert. Els milans tenen una relació de pes específic i superfície alar que els permet volar en qualsevol situació de vent: gràcies a unes llargues ales i baix pes corporal poden aprofitar els suaus corrents ascendents que es produeixen en el terreny, és a dir, vents de vessant i suaus tèrmiques. La superfície alar dividida pel pes corporal dóna el que s'anomena càrrega alar, que en el milà és de 0,3 gr. / Cm2.
alimentació
S'alimenta de diferents espècies de peixos, segons el lloc i l'abundància. També pot caçar ocells joves (gavines, ànecs, gallinàcies ...). En zones més seques, també caça ratolins, llebres joves, i fins i tot, freqüenta abocadors: molt carronyer. També se'ls dóna bé agafar insectes en vol o caminant.
AMENACES:Estat de conservació en l'àmbit estatal i autonòmic
Sensible a contaminants i verins.
Tant a Espanya com a Catalunya està catalogat com proper a l'amenaça (NT).
Curiositats
Els anglesos en diuen Kyte (cometa), de fet només cal veure'ls volar per entendre el perquè!
Investigadors del CSIC han fet uns estudis i han comprovat que els milans negres decoren amb bosses blanques seus nius (i no d'altres colors), i que els que més decorat el tenen, més èxit reproductor aconsegueixen i més allunyats mantenen els seus rivals (segons un article publicat per la revista science).
ACTUACIONS
VOLTOR COMÚ (buitre leonado)
El voltor comú (Gyps fulvus) és un ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica, superant en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
AMENACES
Els principals factors d'amenaça sobre l'espècie són l'enverinament per menjar esquers enverinats col·locats en el camp il·legalment per caçadors o ramaders per al control de depredadors, la manca d'aliment per l'escassetat de canyets i l'obligació de retirar el bestiar mort per normatives de la Unió Europea (sobretot a partir de la crisi de les vaques boges), les molèsties a les colònies de cria per escaladors i excursionistes que provoquen fracassos reproductius. La caça il·legal no té la importància que va tenir en el passat.
A més amenacen l'hàbitat del voltor comú construccions d'infraestructures (pistes forestals, camins, rurals, tallafocs, dics), urbanitzacions i les tales i aclarides abusives en època de cria i en les zones properes als seus nius.
ACTUACIONS
Existeixen centres de conservació i cura del voltor comú, com el Refugi de Rapinyaires de Montejo de la Vega, fundat l'any 1975 per Félix Rodríguez de la Fuente. El treball del refugi s'ha notat en un creixement progressiu de la població de voltors, com es reflecteix en els diferents censos que realitzen nombrosos ornitòlegs cada any[4]
MITOLOGIA
Va ser un animal molt important a la cultura celtíbera. Els cadàvers dels caiguts en combat es deixaven per al seu aliment (així l'ànima del guerrer anava davant els déus del Cel). És bastant comú associar-lo a la deïtat solar "Lug".
MITOLOGIA
Va ser un animal molt important a la cultura celtíbera. Els cadàvers dels caiguts en combat es deixaven per al seu aliment (així l'ànima del guerrer anava davant els déus del Cel). És bastant comú associar-lo a la deïtat solar "Lug".
El VIROT PETIT O BALDRIGA BALEAR
Baldriga pufí baleàrica
 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | ||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Puffinus mauretanicus Lowe, PR, 1921 | ||||||||||||||
La baldriga balear, baldriga pufí baleàrica o virot petit (Puffinus mauretanicus) és un ocell de la famíliaProcellariidae, endèmica de les Balears.[1]
És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» a Mallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses o «virotja». AFormentera, ha generat el verb «virotar» per indicar la caça tradicional de virots. La varietat de noms no s'ha de confondre amb la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) anomenada «virot» o «virot gros» a Mallorca.
Les mides d'un exemplar adult són:
- Llargada: 30-38 cm.
- Envergadura: 76-89 cm.
- Pes: 500 g.
Actualment es troba en perill d'extinció.
Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses (penya-segats de Formentera i del sud d'Eivissa).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)