Pablo Picasso:El Guernica.Interpretación

Arturo Pérez Reverte : La Guerra Civil contada a los Jóvenes

21,21 i 22 de novembre: estada a les cases de Binifaldó

Localització de les cases de Binifaldó.
















Aquest serà l'Itinerari que realitzarem . 6è dia 20 i dia 21 . 5è dia 21 i 22. 

Powered by Wikiloc

SOSTENIBILIDAD

ESCOLES SOSTENIBLES

Escola Pepa Colomé Escola Jaume Balmes Institut Ribera Baixa Escola Josep Tarradelles El Colegio Suizo de Santiago

CSS Cuida el uso del papel from Colegio Suizo de Santiago on Vimeo.

Reduce reutiliza y recicla from Colegio Suizo de Santiago on Vimeo.

WEBSÈRIE Objectiu #Rezero

Websèrie Objectiu #Rezero, una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies accepten el repte de no produir escombraries en 30 dies Com ho fan cinc famílies per a que no els entrin residus a casa seva durant un mes?

PILOT Com ho fan cinc famílies per a que no els entrin residus a casa seva durant un mes? CAP I LES ESTUDIANTS Són la Isabel, la Carlota i l’Eva, tres amigues de Balaguer que comparteixen pis a Barcelona. El “holeeeee” al donar-nos la benvinguda a casa seva ens va encisar. La Isabel ens diu “hey, my name is Isabel, faig Biologia, sóc 90% biòloga (i em mola molt poder-ho dir). L’esport és l’afició que li dedico més temps, després el cinema (…) M’estic enrotllant molt”. CAP 2 FANÍLIA AMB NENS La família de la Vanessa i el Carlos, que des d’un principi els vam anomenar “Els Escudero”, són una parella amb dos fills, el Martín i el Mario. El Carlos és un cap inquiet que mostra l’apassionada vida de ser pare en el blog www.unpapacomovader i ha fet d’advocat del diable en el repte Objectiu #Rezero. La Vanessa és la que sempre ha tingut la inquietud d’intentar reduir els residus i treballa en una botiga de venta de portabebès a Gràcia. El Martí i el Mario són tímids, inquiets i molt divertits. CAP 3 LA PARELLA El Jordi i el Christian viuen a Barcelona. El Jordi és català i el Christian alemany. El Jordi el vam conèixer a la seva botiga de tè que té al barri de Sant Antoni. Ens va oferir un te i des del principi li va agradar molt el tema, però, això sí, abans de llençar-se a la piscina, li ho havia de comentar a la seva parella. El Jordi és extrovertit i xerrador. El Christian és reservat i observador. Ah, i el Mistu, el seu gos, un encant. CAP 4 ELS JUBILATS La Julita i el Josep són de Castellar del Vallès, un poble del Vallès Occidental prop de Sabadell. Tenen una gran energia i no paren durant el dia, tenen la colla d’amics i cuiden dels seus. La Julita va a caminar amb les seves amigues, estar en un taller de cuina i és la primera en preguntar-te moltes coses per poder aconseguir saber i saber d’aquell tema. En Josep hi ha molts dies que es prepara l’entrepà i se’n va cap a l’hort urbà de Castellar, on admira com creix el tomàquet, el carbassó, etc. La Julita i el Josep Company han trobat, traspassada la barrera dels 60 anys, una nova motivació per compartir vivències derivades d’un consum més racional. I ha implicat al seu espòs aliè fins ara a aquestes penes. Per això, ara les restes de menjar i jardí els recicla en la seva parcel·la de hort urbà municipal, on fabrica el compost. Julita Mañosa se sent 1 influencer en el seu barri. El seu costum de portar carmanyoles i recipients a la peixateria és trending topic. La peixatera del barri li ha confessat que altres dones han imitat el seu model i vénen a comprar amb el tàper. “En el fons, reduir els residus és recuperar vells costums. De petita, comprava oli, vi o llet a granel; i procurem seguir fent-ho “. CAP 5 ELS PRIMERENCS El Daniel i la Cecília fa poc han tingut al Guim, un nen molt rialler que vam conèixer quan tenia cinc mesos. Viuen a Cistella, un poble de 300 habitants prop de Figueres. Els dos són mestres. El Daniel, un apassionat de la música que toca la bateria, ha posat tota l’ànima i projecció en Jo Soc Coco. Fins i tot, ha canviat certs hàbits: ha passat de veure cervesa a beure vi, perquè no trobava lloc on li venguessin la cervesa en ampolla de vidre retornable. El vi sí que l’ha trobat a granel. La Cecília, a la que li encanta nedar va ser la primera que es va escandalitzar en veure la quantitat de bolquers que llençaven cada dia a les escombraries i va recercar la manera de poder evitar aquesta bogeria.

La cal

Escoles col·laboradores amb el projecte Erathóstenes

Collège Hubert FILLAY Bracieux France : latitud 47,54947135. Longitud: 1,54715180
Stedelijk Lyceum Waterbaan Antwerpen Belgium:  Latitud 51,20405710 . longitud: 4,46274450

Las estaciones

L'UNIVERS

1 l'univers i el nostre planeta de Raquel Ibáñez

TALLER DE PROJECTE DE 6è: PROPOSTES

PROPOSTES DE PROJECTE BASADES EN ELS CRITERIS PACTATS

Aquests criteris són:

1-   Que no s’hagi fet.

2-   Que sigui actual.

3-   Que sigui proper.

4-   Que sigui útil.

5-   Que ens faci millors persones.

·         ALISON: Els extraterrestres, com es van crear els telèfons i els diners. Trio els diners perque no s’ha fet, és actual perque els utilitzam, és útil perque sabrem utilizar-los millor i ens pot ajudar a ser millors persones per poder ser més generosos i ajudar als altres.

·         ELIANA: CÀNCER, ELS DESASTRES NATURALS I ELS VIRUS. Proposo el cáncer perque no s’ha fet, és actual perque cada vegada n’hi ha més, és propoer perque coneixem persones que en tenen, és útil perque podem saber com prevenir-lo, ens fa millors persones perque podem ajudar als qui el pateixen.

·         LARA: LA POSEIDÒNIA, el ADN i LES FORMIGUES. Proposo fer l’ADN perquè nosaltres tenim ADN, amb el nostre ADN podem ajudar a altres persones. A vegades podem tenir i transmetre malalties, així com també curar-ne. El ADN forma part de les cèl·lules. Poden identificar amb l’ADN  a les persones. És la matrícula de cadascú.

·         JUAN JOSÉ: LA GRAVETAT, L’ESPAI I LA CÈL·lULA. Dels 3 la gravetat. No s’ha fet perque és un poc complicat. És útil per si vols fer d’astronauta. És proper perque estam tots patint la gravetat.

·         LUCÍA: ELS TRONS I QUÈ TÉ A DINS UN ORDINADOR. Escull els ordinadors perque no s’ha fet, és actual perque están amb nosaltres contínuament, és proper, és útil perque té a veure amb l’electricitat.

·         DANI G: LES COVES SUBTERRÀNIES DE LES ILLES BALEARS, L’ANTIC EGIPTE I LA CONTAMINACIÓ MEDITERRÀNIA. Proposo la contaminació mediterrània. És útil perque podem aprendre a com eliminar aquestes coses dolentes per la terra i la mar. És proper pq vivim a la mediterrania.

·         PAULA: EL CÀNCER, LA SOLIDARITAT I LA TECNOLOGIA. Proposo el cáncer. Ens ajuda a respectar les persones que el pateixen.

·         VICTÒRIA: TECNOLOGIA, DROGUES O ELS PERILLS DE LA VIDA. Prefereixo estudiar les drogues. Mos pot beneficiar a tots perque sabrem el que implica i podem evitar-ho i ajudar a companys a que no hi caiguin. Està per tot arreu. Hi ha nins de 1r d’ESO que ja fumen i per aquí se comença. Generan adicción. Tienen sustancias nocivas que se quedan en les pulmones. Después es muy difícil dejarlo.

·         MATY:  L’ARBRE GENEALÒGIC, PORQUÈ ELS ALBINS SÓN DE COLOR BLANC?EL FUNCIONAMENT DE LES MÀQUINES I LES ABELLES. Escull l’arbre geneològic.

·         LAURA: LA HISTÒRIA DE LA UNIÓ EUROPEA, EL MEDI AMBIENT I LA MAR  . Ja ho volia fer des de 4t. És proper perque hi vivim, és actual i per que si volem viatjar ho coneixerem més. La Unió europea no és europa.

·         DANNA: L’OR, LA 2ª GUERRA MUNDIAL. Trio la segona guerra mundial perque ho volia fer a 3r. Vull saber quins països están en guerra.

·         ÒSCAR: COM ES FAN LES CASES, EL VIDRE, LES MINES DEL LLAPIS. Escullo els llapis perque no l’hem fet, és proper perque els utilitzam, però no ens ajuda a millorar.

·         SOFIA: ELS TIFONS, ELS ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIÓ A ESPANYA I ELS MECANISMES DEL ROBOT .Escullo els tifons perque no s’ha fet, és proper perque ara n’hi ha, és útil perque si coneixem les causes i si están relacionades amb l’home sabrem què fer per prevenir que passin.

·         FARAH: EL CÀNCER.

·         LUCÍA F: INTERNET, QUI VA POSAR NOM A LES COSES?, ELS MÒBILS. Em quedo amb com va nèixer el llenguatge.. No s’ha fet, és actual, és proper. Està relacionat amb les llengües i com va nèixer la llengua. La llengua és un sistema de comunicació. Té a veure amb com es produeixen els sons, com intervenen els elements bucofonatoris. Hi ha altres maneres de comunicar-se com a través dels gestos.

·         ANDREA: L’ESPAI, LES 3 GUERRES I LA MONARQUÍA. Proposo estudiar la PRIMERA GUERRA MUNDIAL. No és proper i no ens pot servir gaire. LA GUERRA CIVIL és més propera a nosaltres. Ara mateix están exhumant a persones que van morir. Ho hem de conèixer perque no torni a pasar.

·         OLIVIER: ELS DESASTRES NATURALS, ELS METEORITS I EL CARRIL BICI. El carril bici perque és més proper.

·         GABRIEL: LA GRAVETAT, LA CELULA I L’ESPAI. La cel·lula perque està a la nostra pell i per tenir millorcura del nostre cos.

·         MAR: LA DISLÈXIA, L’ECOLOGIA I LA INTEL·LIGÈNCIA ANIMAL. Vull estudiar l’ecologia perque deien que Alcudia era sostenible… i quan venen els camions de la basura, ho mesclen tot i no ho separen. Per tant seria el reciclatge.

·         NAIMA: LA VIDA i COM SE VA FER LA TERRA. Escullo la vida. Una cosa es ciencia i una altra és la creença. Hi ha dues creences: Adán y Eva i que venim de les moneies (Lucía F). Les moneies van evolucionar i després vénen Adán i Eva (Olivier). No podem dir que venim del mono perque no hi érem (Mar). Hi ha l’ADN i la cèl·lula.

·         ALBA: LA CONTAMINACIÓ DE LA MAR. Per ajudar als animals de la mar i evitar la contaminació.

·         DANI M: EL RECICLATGE, ELS MÒBILS I EL VIDRE . El reciclatge per ser més ecologistas.

·         BO: ELS ANIMALS, EL CÀNCER I LA TERRA. Elegeixo el cáncer       perque li pot pasar a tothom i podem ajudar als qui el tenen.

·         LUNA: LA PUBERTAT, ANIMALS MARINS I ELS ANIMALS PREHISTÒRICS. Trio ELS ANIMALS PREHISTÒRICS.

·         AINA. LA SUPERVIVÈNCIA, LA MEDICINA ANIMAL, LA FAUNA I LA FLORA DE LA SELVA. Trio la medicina animal per poder ajudar a que els animals no es facin mal tan facilment.

·         ANTONIO: LES ROQUES, EL CIMENT I EL FOC. Trio el foc perque cada dia hi ha incendis.

·         ANDRÉS proposa que enguany farem una ambientació del centre. Fer una proposta de centre integral sostenible. L’any passat vam estudiar l’electricitat. Quin tipus d’energia hi ha aquí? Electricitat que ve de GESA que utilitza carbó i provoca foc i fum, contaminació. És sostenible?. No. Vos propòs que sigui energía sostenible i fer una proposta de jardí. L’aigua natural d’on ve? És adequada? No podem aprofitar l’aigua que plou per regar el jardí? Fer una maqueta i reproduir el centre que volem.

PRESA DE DADES I CÀLCUL DE LA LONGITUD DE LA CIRCUMFERÉNCIA TERRESTRE.

l'angle entre Alcúdia i Waterban (BELGICA) és de 11,5 º
La circumferència el contienene 31,3 vegades.
La distància entre Alcúdia i Waterban és de 1.269 km.

El nostre càlcul, seguint aquest mètode és de 39.719 km. molt aprop dels 40.050 Km que té

PROJECTE ERATÒSTHENES: Alumnes de 6è mesuran la circunferència de la Terra

Elas alumnes del 6è del CEIP NORAI, en colaboració amb el Planetarium de ACCRA , en Ghana y els col.legis Huber Fillay en Bracieux i Genevièvie de Gaulle Anthonioz de Les BORDES , en França calcularan la circuferència de la terra amb les dades que cada centre enregistrarà el dia 24 de setembre, un dia desprès de l'equinocci de sa Tardor. Els tres centres , que es troben en un meridia molt proper ( ente 0º i 3 º Est )  mesuraran l'ombra d'una fusta d 1 m. col·locada verticalment sobre el sol al mig dia solar.

ERATÒSTHENES.Càlcul de la circumferència de la Terra

Eratosthenes era un matemàtic i geògraf talentós més d'astrònom. Va fer diverses altres contribucions importants a la ciència. Eratosthenes va idear un sistema de latitud i longitud, i un calendari que incloïa anys de traspàs. Va inventar l'esfera armil·lar, un dispositiu mecànic utilitzat pels primers astrònoms per demostrar i predir els moviments aparents de les estrelles al cel. També va compilar un catàleg d'estrelles que incloïa 675 estrelles. El seu mesurament de la circumferència de la Terra va ser molt respectada en la seva època, i va establir l'estàndard durant molts anys a partir de llavors. També va poder haver mesurat les distàncies des de la Terra fins a la Lluna i el Sol, però les descripcions històriques d'ambdues accions són, desafortunadament, força críptiques. Un cràter a la Lluna de la Terra porta el nom d'Eratòstenes.

COM HO VA FER

En 240 aC, l'astrònom grec Eratòstenes va realitzar la primera bona mesura de la grandària de la Terra. En notar els angles de les ombres en dues ciutats en el Solstici d'Estiu, i en fer els càlculs correctes amb el vostre coneixement de la geometria i la distància entre les ciutats, Eratòstenes va poder fer un càlcul notablement precís de la circumferència de la Terra. Eratosthenes va viure a la ciutat d'Alexandria, prop de la desembocadura del riu Nil a la costa mediterrània, al nord d'Egipte. Sabia que un cert dia de cada any, el solstici d'estiu, a la ciutat de Syene, al sud d'Egipte, no hi havia ombra en el fons d'un pou. Es va adonar que això significava que el Sol estava directament sobre el seu cap en Syene al migdia d'aquest dia cada any. Eratosthenes sabia que el Sol mai estava directament sobre el seu cap, ni tan sols en el Solstici d'Estiu, a la seva ciutat natal d'Alexandria, que està més al nord que Syene. Es va adonar que podia determinar fins on estava directament de dalt del Sol a Alexandria mesurant l'angle format per una ombra d'un objecte vertical. Va mesurar la longitud de l'ombra d'una torre alta a Alexandria, i va utilitzar una geometria simple per calcular l'angle entre l'ombra i la torre vertical. Aquest angle va resultar ser aproximadament 7.2 graus. Després, Eratòstenes va usar una mica més de geometria per raonar que l'angle de l'ombra seria el mateix que l'angle entre Alexandria i Syene mesurat des del centre de la Terra. Convenientment, 7.2 graus és 1/50 d'un cercle complet (50 x 7.2 ° = 360 °). Eratosthenes va entendre que si ell podia determinar la distància entre Alexandria i Syene, ¡simplement hauria de multiplicar aquesta distància per 50 per trobar la circumferència de la Terra! Eratosthenes tenia la distància mesurada entre les dues ciutats. Els seus registres mostren que la distància va ser de 5,000 estadis. El stadion o stade (plural = estadis) era una unitat de distància comuna del temps. Desafortunadament, no hi va haver una longitud estàndard universal per a l'estadi; així que no sabem exactament quina versió de l'estadi Eratòstenes va usar, i per tant no estem segurs de com precisa va ser la seva solució. Va poder haver encertat amb menys de l'1% (si s'usava l'estadi grec que tenia aproximadament 155 metres), ¡un èxit notable! O, si en realitat era un estadi diferent (si s'usava l'estadi italià de l'àtic que tenia aproximadament 185 metres) que va fer servir, pot haver estat apagat en un 16%.

   Nosotros lo haremos más fácil, como lo hizo Eratósthenes Al medir la longitud de la sombra en el equinoccio, conoceremos las dimensiones de los dos lados del ángulo recto que forma la sombra y el palo (gnomon).Dibujamos este ángulo y sus lados y trazamos la hipotenusa. El ángulo que forma la hipotenusa con el palo o gnomon es igual a la latitud del lugar. Si restamos la latitud de la localidad situada más al Norte ( de mayor latitud) de la situada más al sur , ( de menor latitud ), obtendremos el arco de circunferencia que hay entre estas dos localidades. Como sabemos que la tierra es redonda y la esfera mide 360º, si los dividimos por el arco que hemos hayado, obtendremos las veces que la circunferencia contiene este arco. Las veces que lo contiene las multiplicamos por la distancia que hay entre estas dos ciudades y obtendremos la longitud aproximada de la esfera terrestre. Los cálculos no pueden llegar a medir con exactitud la circunferencia porque hay pequeñas diferencias en en el meridiano en que cada una se encuentra y por los pequeños errores en la toma de datos y por  el redondeo que hacemos de las cifras

Viatge a Menorca

https://photos.app.goo.gl/VFsCQnBb1nukIcV52

Sortida Cap a Ciutadella Norai - Estació Marítima del Port d'Alcúdia

PROJECTE: L'electricitat

Pitja per mirar les fotos

https://photos.app.goo.gl/k07vnQNaxooHBN7l2

Album de fotos per la presentació: terratremos

ALBUM de images per realitzar la presentació.

PROJECTE 6è : Per què es produeixen els terratremols?

MENORCA. MAIG 2018

QUÈ LI PASSA A LA NACRA?

Què li passa a la nacra?
Ens trobem davant d’una extinció?

      Des de la plataforma de Ciència ciutadana Observadors del Mar, el Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), han organitzat, durant l’any 2017, diferents xerrades a totes les illes Balears per informar de l’evolució dels esdeveniments que han anat succeint al voltant de la nacra.
      En aquestes xerrades es va informar que a principis del mes d’octubre de 2016, la comunitat científica es va fer ressò de l’episodi de mortalitat massiva que estava patint el mol·lusc endèmic del Mediterrani Pinna nobilis. Encara que no es pot confirmar cap hipòtesi amb fermesa, atès que les dades es troben en una fase inicial, tot fa indicar que el causant d’aquesta catàstrofe ecològica és un protozou del gènere Haplosporidium. El paràsit és filtrat per Pinna nobilis aprofitant l’alimentació de la nacra. Una vegada a l’interior de la nacra, s’adhereix als seus teixits dificultant l’alimentació i, finalment, li provoca la mort per emaciació (aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia), que li causa debilitat i l’impediment de tancar les valves.

Des de la seva primera detecció a les costes Andaluses, concretament a Múrcia, i a les Pitiüses, el paràsit s’ha estès probablement seguint les corrents imperants del Mediterrani, provocant una mortalitat pròxima al 100% dels individus.   

En el Mediterrani occidental, només existeixen pocs individus que han sobreviscut de centenars de milers que hi existien, per exemple, hi ha alguns individus vius a Cabrera, Menorca i a la desembocadura de l’Ebre, i, per al moment, encara romanen sanes les poblacions de nacres del nord de Catalunya. Aquestes poblacions del nord de Catalunya estan resistint a l’amenaça d’aquest letal paràsit i fan mantenir l’esperança de poder recuperar l’espècie. De moment, es mantenen fora de perill les poblacions del Mediterrani central i occidental.

Aquesta dramàtica situació ha portat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar, al passat mes d’octubre de 2017, l’estat d’emergència per primera vegada a la història per una espècie en el panorama Nacional i, al mes de novembre, es firma l’acord pel qual es declara d’emergència el servei de rescat de 215 exemplars de nacra (Pinna nobilis) i del seu manteniment a cinc centres especialitzats.

Miguel Cabanellas Reborédo (IMEDEA-IEO)
Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO)

VOCABULARI

Nacra.

Protozou.

Mol·lusc .

Endèmic.

Comunitat científica.

Catàstrofe ecològica.

Paràsit.

Letal.

Teixits.

Emaciació.

Poblacions de nacra.

Cens

FINCA SUBAIDA

SUBAIDA Finca destinada a l'explotació agrícola i ramadera amb una extensió total de 350 hectàrees, 50 destinades a regadiu, 100 més a secà i la resta és marina. Subaida compta amb 150 caps de bestiar boví, dels quals uns són destinats a la producció de formatge, tant artesanal com industrial, i una altra part és per engreix i consum de la carn. També disposa de 50 caps de bestiar porcí amb els quals s'elaboren els embotits típics de la illa. Aquest predi pertany a la família Muntanyés des de 1843. Un dels seus membres, Don Pedro Muntanyès Vilallonga, va ser fundador de l'empresa coneguda pels seus productes “El Caserío”. Denominació d'Origen Mahón-Menorca El formatge Mahón-Menorca s'elabora amb llet de vaca i és madurat exclusivament a l'illa. Es distingeixen dos tipus de formatge segons el tractament previ a què ha estat sotmesa la llet: el formatge Mahón-Menorca artesà, elaborat a les formatgeries artesanes autoritzades amb llet crua acabada de munyir, sense que hagi estat sotmesa a cap tipus de tractament de conservació, i el formatge Mahón-Menorca, elaborat a les formatgeries industrials autoritzades amb llet sotmesa a algun tractament de conservació, com ara la refrigeració i/o la pasteurització. Segons el temps de maduració, aquests dos tipus de formatge es classifiquen en tendre, semicurat o curat.

MENORCA 2018

Talaiots

[slideshare id=58397626&doc=talaiots-160217225342]

Els Talaiots

TALAIOTS

ACTIVITATS

Excursió a Cala Bóquer:.ACTIVITAT

Activitat: realitza una presentació de la fauna ,de la  flora i de la intervenció de l'home la vall de cala Bóquer
a partir de la informació que hi ha en les diferents entrades d'aquest bloc , de l'enllaç a la web del herbari virtual de les Illes Balears i  de la base d'imagens de l'excursió al nostre dropbox.

Excursión a Cala Bóquer

Powered by Wikiloc

UN PARAÍSO PARA LOS ORNITÓLOGOS

 El valle de Bóquer constituye un paraíso para los ornitólogos. Cada año, cientos de ornitólogos locales y europeos acuden a este lugar para observar las exhibiciones de las aves migratorias. Los mejores momentos los brinda la primavera, cuando miles de aves encuentran en esta zona la última tierra para descansar antes de seguir su vuelo hacia el norte. En verano, los halcones son los actores principales, sobrevolando los acantilados en busca de sus presas, siendo el halcón de Eleonor y el halcón abejero los más habituales. 
   La Guia de Turisme Ornitològic de Mallorca califica de “inmejorable” la vall de Bóquer para la observación de las aves migratorias, en especial de , busqueret coallarg, ulls de bou de passa  (mosquiter de passa) i siulador, la titina d’arbres, la coaroja, el papamosques (muscicàpid) y el papamosques negre, o el orio. 

 Ruta: Port de Pollença; Casas de Bóquer; Coll del Moro; Cala Bóquer 
 -Nivel de dificultad: Fácil Duración (sólo ida): 40 minutos Recomendaciones: Portar abundante agua y un bañador en días de calor. No llevar perros, ni sueltos ni atados. La ruta se puede prolongar hasta Cala Sant Vicenç atravesando la Serra del Cavall Bernat, un itinerario del que sólo daremos algunas pistas y que está reservado a experimentados excursionistas. 
  -Encajonado entre las sierras del Cavall Bernat y las montañas del Port de Pollença, el valle de Bóquer imprime un recuerdo imborrable al visitante, ya sea bañista, senderista, ornitólogo o escalador. Esta ruta, sencilla y cómoda, describe un paseo hasta la playa virgen de Cala Bóquer por un camino milenario.
 Encontramos el inicio del Camí de Cala Bóquer (39º 54’ 44,32’’N / 3º 5’ 3,29’’E) en la carretera que circunvala el Port de Pollença y que se dirige a Formentor, en la tercera rotonda según venimos de Pollença. Un buen lugar para dejar el vehículo es la explanada que hay junto a la citada rotonda, a la izquierda de ésta. Nuestro camino, ancho y cómodo, dibuja un par de curvas en suave pendiente y enseguida nos brinda vistas sobre el Port de Pollença.

 LAS CASAS DE BÓQUER 
Después de franquear una barrera con una puertecita en su lado izquierdo, llegamos a las casas de Bóquer. El topónimo Bóquer proviene de Bocchor, importante poblado talayótico situado en El Pedret, a unos 200 metros al oeste de la possessió. 
Las casas, cuyo aspecto actual respon  a las reformas realizadas a principios del siglo XX, están presididas por una torre del siglo XVII. Ligado al linaje Pujol, el predio fue adquirido a finales del XIX por Joan Capllonch, quien a su muerte lo traspasó a su hermano Miquel Capllonch y Rotger (1861-1935), afamado concertista y compositor.

 POBLADO PRETALAIÒTIC
Salimos de las casas por una pista encementada en sus primeros metros que sube en pendiente y que encontramos tras superar otra barrera. Avanzamos con los contrafuertes rocosos del Penyal Roig (265 m) a la derecha y en unos cinco minutos nos situamos en un paso ganado a las grandes peñas que cuenta con un banco de piedra. Unos metros más adelante hallaremos tras una pared lateral, a la izquierda, una vereda de acceso a un poblado de navetiformes formado por medio centenar de cabañas ciclópeas que pueden datar entre 1800 y 1350 a.C. y que está asociado a diversas cuevas de enterramiento descubiertas en la montaña próxima. A la derecha de nuestro Camí de Cala Bóquer, muy cerca del paso entre los peñascos, nace otro sendero que asciende hacia una vía de acceso encajada entre dos grandes bloques de roca que hacen de boca de entrada a la fascinante Serra d’Albercutx, merecedora de otra ruta que queda fuera de este itinerario. 

 El Camí de Cala Bóquer tiene al palmito como protagonista. El palmito es una palmera enana, la única originaria de Europa. Puede llegar a medir hasta un metro y medio y hasta hace pocas décadas sus hojas constituyeron la base de la economía de muchas familias que en los meses de junio y julio se dedicaban a su recolección y posterior tratamiento para confeccionar cestas, sombreros, escobas y cuerda para encordar sillas. En la actualidad, esta práctica artesanal sólo se conserva de forma testimonial. Además del palmito, camino a Cala Bóquer nos toparemos con el romero, el cardo, la mata, la zarzaparilla, el carrizo y diversas variedades de GARRIGA.

LA SERRA DEL CAVALL BERNAT
 Pasado un primer portillo, el valle de Bóquer, con el torrente homónimo a nuestra izquierda, se irá abriendo. Tras un segundo portillo, podremos detenernos para observar el Forat, un enorme agujero sobre una de las imponentes crestas de la Serra del Cavall Bernat, la del Morro del Forat (320 m). Costear esta sierra exige un grado alto de experiencia y para realizar la travesía se precisan unas dos horas y treinta minutos. Se puede acceder a la sierra desde el valle de Bóquer a través del llamado pas de les Cabres y también desde el coll del Moro, por el coll de la Capellassa, que divide en dos la sierra. La extensión de esta sierra es de unos tres kilómetros y medio y sus máximas cotas son la Talaia Vella (355 m) y el Cavall Bernat (356 m), gigantesco monolito que reproduce el conocido topónimo aplicado a las rocas fálicas. La prudencia y la intuición a la hora de seleccionar el trazo más adecuado son factores imprescindibles en unas crestas con numerosos puntos peligrosos.

  Ya cerca del Coll del Moro, a la derecha de nuestro camino, se halla la font del Sementer, que vierte sus aguas a una canaleta que riega el huerto y predio de Bóquer. A partir del coll del Moro, el camino se convierte en sendero y se precipita por el margen derecho de la torrentera de la cala hasta la orilla del mar. Fites y puntos rojos nos marcan el camino a seguir. 

 La playa totalmente virgen de Cala Bóquer es de ochenta metros y se encuentra en el fondo de una entrada del mar de 928 metros. Los pescadores solían aprovechar la estrecha Cala Bóquer como refugio, varando sus barcas si les sorprendía el mal tiempo en la zona. Además de la pedregosa playa principal, la extensa orilla de la ensenada de Cala Bóquer presenta otros rincones privilegiados, como Els Cingles y la Cova del Vell Marí, ambos a la derecha. En el costado izquierdo de la cala se encuentra toda una sucesión de rocas conocida como El Rellar. 

 La cueva marina del Vell Marí, semisumergida, toma su nombre de la foca monje, antiguamente muy habitual en aguas de Balears y de la que quedan muy pocos ejemplares en el Mediterráneo.

 Este tramo de la costa norte es uno de los más emblemáticos en lo que se refiere al paisaje. El islote de El Colomer, símbolo de la costa salvaje de Tramuntana, nos cautivará desde la llegada a la playa. Se encuentra a solo 50 metros de la costa y tiene una altura de 112 m sobre el nivel del mar. Su longitud máxima es de 300 m y su acceso está reservado a las aves marinas. Desde Cala Bóquer obtenemos una perspectiva diferente a la que conseguimos desde el mirador de la Creueta o del Mal Pas, punto de obligada parada para cualquiera que se desplace por la carretera de Formentor.